Encara no saps
quantes vegades
ajaguda sobre aquell llit
d’espera,
m’he perdut
entre la penombra
del meu pensament
cercant el teu,
entre l’estretor
de les nits desesperades.
Encara no saps
quantes vegades
aquests dits meus,
de carn verda,
et volien trobar
dibuixada,
entre els llençols,
les parets, els armaris,
la teva cara, cenyit el cos.
Cares a les parets,
als llençols, als armaris;
ulls i boques teus,
per les meves nits
desesperades.