—M'he guanyat cada lloança,
cada crit d'admiració!
Sóc el símbol de la França!
I al corral, quan ve pitança,
jo l'estreno, gall que só.

Ja qui em guaita ho endevina:
em pertoca de manar.
El meu bec no és de joguina
ni suporta cap gallina
l'espurneig del meu mirar.

I si el sol, per la galvana
que sa jaça li encomana,
veu la boira i no la fon,
—Què fas? —crido— tarambana!
Treu el nas i alegra el món!