Ara t’espera la severitat.
Aquells carrers ja sense meravella
de quan, de noi, sorties del cinema
del poble t’han romàs a la mirada
com un silenci lila, des de sempre.
Són el teu heretatge i l’horitzó
que esquives endebades mentre un vent
safrà t’entela els ulls com a preludi
de la darrera cita. Mires caure
la pluja de novembre sobre els homes
que passen tacirurns, i la inclemència
s’allotja entre els seus noms i els teus dimonis.