J.V. Foix

Allunyeu-me dels vents, isoleu-me del mar, aparteu-me dels cims...i acompanyeu-me ensús

Aquest poema l'han interpretat: Poetristes .

Allunyeu-me dels vents i llurs saules frondosos,
Del bleix de l’arç, tan dolç al bat dels elements,
De la son de la neu a l’ombra de la brisa,
Quan cremo, sibil•lí, a la gleva dels pares
I al peu del riu escàs, els versos fraudulents;
De l’adusta contrada, planyosa, on conjuro,
Davall escrits furtius, els qui alegen elisis
D’ésser uns amb l’instant i al segle romanents.

Isoleu-me del mar, de les coves frescoses
I el galzeran agrest on mestrejo paranys
Amb mangra militant, i on la dea prodiga
L’aiguallum dels besars, el pa rost de les galtes
I el fruit del llimoner d’un planter sense tanys.
Invoco el port i l’illa, i els adéus de llurs hostes,
–O l’iris dels palets en reialmes d’escuma
on visc per a mi sol en un abisme d’anys–.

Aparteu-me dels cims, on pujo a trot de guilla
Per mirar el meu país a l’aurora del pit
–Vinyes, sembrats i ombradius benignes–
I donar noms novells als santuaris d’aigua.
Segresteu-me en els clots, quan espiga la nit
I entre fumalls flairants, bec a la sal dels cossos
I encara ric, fressós; i si la boira gebra,
Moro de mi mateix a l’estepa del llit.

Separeu-me de tants, en ordre de batalla,
Que voregen confins sota efímers penons
Amb capitosts dorments, en un callís de llavis
On cavalquem blancors amb crinera d’estopa
I on colguem l’arcabús sota herbatges pregons.
Jo exalço ço que fou i un passat d’englantines,
I em proclamo l’heroi, a la plaça dels necis,
Brandant armes de fosca al firal dels flaons.

...I acompanyeu-me ensús, allà on la Veu s’enaigua
Per als jaents al ras, o els qui fendim l’incert
a la plana del mig i a la garriga fosca:
Tu, Garcés, amb els nois, i tu, oh Carles Riba!,
Dret en el Clam, i just; tu, Manent, amb l’Albert
–Poetes del cel clar– i els qui amb vosaltres vetllen
Als llinars fronterers, d’armes de Llum vestiu-me,
I viuré i moriré en Qui, dels Dalts, s’ha ofert.


Sant Llorenç de la Muga, Nadal de 1955