Joan OllÚ

Canšˇ de la plaša del Diamant

Aquest poema l'han interpretat: Ramon Muntaner .

Tens els ulls plens de paraules,
la vida estesa al davant,
aparador de joguines
canšons fÓcils de cantar.
Canšˇ d'un temps de tramvies
i carrers mal empedrats;
dies de sol i de pluja,
barri amunt i barri avall.

Nits de lluna plena...
Somnis dĺenvelat...
Bella com una princesa
dĺalgun vell conte d'infants,
et veig ballar un vals de puntes
a la Plaša del Diamant.

I tu, al terrat, estenent la roba
o asseguda cosint
sola, amb la tarda,
i voltada de baranes,
de vent i de blau.

Sentir que passen els dies
com si fos un joc d'atzar:
una rosa per sant Jordi
i flors negres per Tots Sants.

Xerrameca de botigues,
coloraines de mercat;
olor de sofre i de lluna
cada nit de Sant Joan.

Nits de lluna plena...
Somnis dĺenvelat...
L'ocell de la jovenesa
pren el vol mirall enllÓ:
valsos que van i que vÚnen
a la Plaša del Diamant.

I tu, al terrat, estenent la roba
o asseguda cosint
sola, amb la tarda,
i voltada de baranes,
de vent i de blau.

Llargues tardes de diumenge
polsim de lluna als terrats,
quietud dĺhivern al vespre
quan es fa fosc aviat.

Sentor de rosa perduda,
claror de vidre entelat,
joguina feta malbÚ,
cendra d'ocell estimat.

Nits de lluna plena ...
Somnis d'envelat...
I quan la canšˇ sĺacabi
una altra en comenšarÓ,
car tot gira com els valsos
de la Plaša del Diamant.