Cos meu, recorda
no solament com t'han arribat a estimar.
No solament els llits on has jagut,
sinó també aquells desigs que per tu
lluïen dins els ulls obertament!
I tremolaven dins Ia veu —i algun
fortuït entrebanc els va fer vans.
Ara que tot això ja són coses passades,
fa gairebé l'efecte que també als desigs
aquells vas ser donat —ah, com lluïen.
Recorda, dins els ulls que se't clavaven:
com tremolaven dins Ia veu, per tu, recorda cos.