Joan Salvat-Papasseit

Quina grua el meu estel

Aquest poema l'han interpretat: Joan Manuel Serrat .

Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
- de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.

L'espurneig que em fereix l'ull
sˇn els seus pits quan s'inclina:
si fa un mirall de l'escull
perleja a l'arena fina.

De la meva barca estant
dono al cordill tota mida.
I l'ala clara, sestant,
del gavot que passa, crida.

Oh, el seu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga
volar d'oronella al vent!
cabell desfet de l'amiga.

Amiga del dolš turmell.
- Com una vela s'enfila
espitllera de l'ocell:
si jo llenšo el braš, vacilĚla.

Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l'estel dansar
moren de tant que sospiren.

Vianant, puja al meu bot
que Ús lliure de la sentida,
per˛ no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.

Vianant, no parlis, no,
que l'oreig l'acosta, i mira
que et prendrÓ l'amor senyor
- que el mariner ja sospira.