Ara no es fa, pro jo encara ho faria:
una galera armaria de nits
o un galió
amb les veles més fines,
i amb cent pirates com la meva sort.
No pregunteu quines mars fendiríem
-foren aquelles on calgués valor.

Ara no es fa, pro jo encara ho faria:
ells foren lladres de l’argent i l’or
i foren lladres si perles hi havien
-jo robaria només per amor.
Fos amb engany
si de grat no venien,
jo robaria les noies dels Ports.

I encar sóc cert de trobar una illa
on les penyores pogués amagar
i fer pagar les més belles estrenes
de les donzelles sota el meu capçal.
Al pler del vent, desplegades les veles,
voldria ésser el més brau capità.

Ara no es fa, pro jo encara ho faria
-si d’un amor sofrís el desengany-
lligar l’atzar de la mar a ma vida
i anar tan lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de l’amiga
- de tant d’enyor llanguiria la mar.