Jaume Subirana

Carnisseria

Aquest poema l'han interpretat: Ovidi Montllor .

Mentre tallava,
sÓdicament despistat,
pensava en la dona...
CRAC;
pensava en son pare...
CRAC;
pensava en la sogra...
CRAC;
el guÓrdia de la plaša...
CRAC;
en Garcia, el majorista...
CRAC;
el fill que fugÝ de casa...
CRAC;
la Lali, tan maca...
CRAC;
la vida, tan boja...

i a la fi, distret,
es tallÓ un dit.
La clienta, esglaiada,
ofegÓ un crit
per˛ ell, atent,
afegÝ el dit
al quilo de bistecs tot dient:
― Ja ho veu senyora,
no val la pena
preocupar-se
de la gent.