MariÓ Villangˇmez

Canšˇ de vesprada

Aquest poema l'han interpretat: Uc .

Tres grans pins, vora el camÝ,
alcen llurs ombrÝvols fronts.
El vent, que no vol dormir,
els omple el cor de canšons.
Camp i camp. Es vessa al mig
una campana vespral...
Voler l'impossible ens cal,
i no que mori el desig.

S'ha despertat tot l'amor
sota la volta d'estels.
┐DÚu no es mostra al nostre enyor
en el seu mˇn, sense vels?
S'escolta com el trepig
d'una bellesa immortal.
Voler l'impossible ens cal,
i no que mori el desig.