Joan Vinyoli

Cançó de la set que no mor

S’arbora el meu cor
davant ta bellesa;
la set que no mor
de nou és apresa.

Oh viva incertesa,
dolorós anhel,
excessiva mel
de punyent dolcesa.

Ja l’embriaguesa
torba el pensament,
que res no entén
sinó sols tendresa.

Davant ta bellesa
s’arbora el meu cor;
del tot és apresa
la set que no mor