Rafael Caria

La llengua dels meus avis

Aquest poema l'han interpretat: Les veus de l'Alguer .

No m'ilĽlusion
que parlarem encara
per prou temps
la llengua dels meus avis,
amb la qual
petitet
he comenšat a conŔixer
los cicles de la vida
i a mamar,
d'aquesta terra antiga,
la sabor de la mar
i del vent de llebeig
que, amb la sang, me corre
impetuˇs entre
les venes.
Ja el veig:
les paraules sˇn
penjades a les bigues
de les cases
burgeses o
mig proletÓries
com si fossin
peres de formatge*
o fruites hivernals
que se mengen
solament
els dies de festa.
╔s per aix˛
que els dies de festa
com els meus aniversaris
he deixat de tastar
tot all˛
que fa ex˛tic
i que se penja.