Miraves un buit
sense colors
del mirador que
de l’Escaleta*
domina l'immens blau
del nostre golf;
era la primera volta,
recordes?
poques paraules,
mans estrinyides
i dues llàgrimes
per brindar
a la nostra
solitud.
Després,
en companyia
de les estrelles,
som anats
pels camins
del silenci.