Só creixit
al dolorós resar
de les avemaries;
que anaven i veniven
com los solcs nous
oberts amb l’arado.
Les pregàries
són estades lo meu pa,
ompliven l’espai
on viviva
i la casa de l’ànima,
on agafava
els pecats per la cua
fent-los voletejar
com estels.