J.V. Foix

La pluja, que s'ha posat la vesta de l'orat

Aquest poema l'han interpretat: Poetristes .

Jo sé el camí de la Casa Vermella
On viu l'orat que farga a mitjanit;
S'hi va pel clot on degoten les brees
D'un tronc alat, amb espurneigs d'estela,
I on pella el roc amb semença de griu.
En un trencall, entre esbarzers benignes,
Ja En Marbre, dret, us anomena clar;
El vostre nom s'esfulla per la timba,
Un bosc cremat us compta els anys, i els dies,
I Na Fontana us allarga les mans.
Seguiu enllà, on una rel dreçada
Com un serpent, despulla el llavi en plor
I els pits alçats amb blancors muntanyanes,
I us mira fosc, com l'agònica orada
Si el pescador l'enxarxa arran de moll.
A l'esvoranc, on folguen les fumeres
Quan ve l'estiu i el foc cobeja amant,
Us dóna el braç Na Canya mitjancera:
Salveu el grau; i adreçada la sella,
Tantost salpeu de la platja dels camps.
Fendiu els blats, i al palmell d'una cova
On llaura En vent i on N'Ombra lleva fruit,
descavalqueu. Ja Na Canya reposa
A l'entrecuix d'un rec; sols, amb la rosa
De l'estanyol, seguiu les nous de llum.
Sagna N'Escorça i sangloten les palles,
I els brins s'oregen als porxos d'En Cep;
I si els carbons disbauxen N'Atzavara,
La flor dels cims és N'Escuma que avança
I us dóna, escrits, els horòscops en creu.
Guanyeu el coll, i en tombant a la dreta,
Veureu, extrem, el Cap de mal passar.
La brisa frisa i embrossa les cledes,
N'Herba aforesta un sorramoll de guerra
I els fongs, cofats, escalen el barranc.
En Fred s'alzina i les pinyes s'escuen,
Na Boira us dóna el ram: ja sou a prop.
Canta N'Arbre tremós, al ple de muda,
Els tucs, nevats, vesteixen la cogulla,
I En Flum, joiós, pastoreja amb esclops.
Ja ve Na Pluja i es posa el monocle
Per veure-hi just:
–Vós sou En Tal, farà
I us besa el front i el pit, i diu:
–Bell home,
Seguiu-me a mi.
I al ponent de la llosa
Que filtra el temps, us mostra on són els dalts.
–Recordo el món plomós, quan era grua
I ullava aigualls a la fira dels llamps.
He vist, reial, un ajust de meduses
I escoltat la campana de les dunes
Quan s'encrespa la lluna en el fossat.
I diu:
–Ja som a la Casa Vermella:
Grua, pluja o bruixot, jo só l'orat
Que cerqueu tots si foregeu la Meda,
Quan les bromes s'enfolquen a veremes
I el vi penetra, pubescent, la mar.
–Que vols, danser? Saber si la Bellesa
És una en l'U? I la Bonesa? ¿L'U
Rael o rou? O l'antiga jovença!
Serviu, pillocs, l'amor, i en privadesa,
Del boll sobrer en feu gram per al comú.
I: –Els qui us narreu al quitrà de les places
O poliu rims a les planes del son,
Allibereu les egües a la platja!
I amb singes nous i amb clofolles de sol
Escriviu, purs, a les parets de l'aigua:
"A la conca dels mots espurna el Nom."

Banyuls, setembre de 1959 - Cap d'Any de 1960