A caçar va un caçador
en un dia trist de veres,
va cercant penes senceres
per matar tanta tristor.
Fulles mortes ha caçat
en creuar carrers i places,
eren moltes amenaces
just al mig de la ciutat.
Veu un núvol molt dolent
amb la boca molt oberta,
ell dispara i no l'encerta,
és difícil caçar el vent.
No s'enfonsa, ple de fam
vol seguir buscant les preses,
ja són tantes les tristeses
que li fan de bon reclam!
Veu un vell fent caritat
i amb els ulls de nou dispara,
i li diu amb veu molt clara
que per ell sempre ha plorat.
Un infant surt d'un portal
i jugant va i cau a terra,
aquest caçador no l'erra
quan l'amor li fa més mal.
Caçador que fa camí,
tot ho mata i no descansa,
la seva mirada mansa
ha caçat molt fins aquí.
Però res no pot guardar
d'una caça tan furtiva,
la ferida encara és viva
quan s'acaba de caçar.
Torna a casa finalment,
fracassat per l'aventura,
la mirada sempre pura
ha caçat ben malament.
Estirat damunt del llit
tanca els ulls i no respira,
creu que un àngel ara el mira
per endur-se'l una nit.
I ell serà per fi el caçat
sense por ni resistència,
de res no serveix la ciència
de qui viu il•luminat.