“L’amor torna negra, l’amor torna blanca...”,
el cor m’ho cantava –bell temps de candor!–
finestra que s’obri, finestra que es tanca,
sentia un misteri secret i sonor.

Seria la merla que es posa en la branca?
Serà la coloma creuant la blavor?
“L’amor torna negra, l’amor torna blanca...”,
i el cor no sabia ni què era l’amor.