Guillem d' Efak

Mai de Mais

Mai de mais sabÝem per quŔ una glosa mai canada
res no diu per˛, escoltada estant sols ens fa plorar.
Sols de sentir sa tonada
no diu res i ens fa plorar.
Rialla de blat porgat,
a on ets rialla verge,
rialla a on te n'has anat?
Boca de sucresponjat,
ull amador que convida, per quŔ me tra´reu tant?
Qui de voltros podrÓ dir
quants de cors tots sols bateguen
sota el cel de mitjanit?
Tot voltant el campanar,
quantes lluernes s'encenen provant de dormir o plorar?
Penedit i escalivat
i sense el per quŔ no sebre sempre seguir caminant.
Balanša posada al fil, qui pesarÓ els desenganys dins el cor del pelegrÝ?
Mai de mais...