Vaig coneixer un vell pastor
que ses ovelles menava,
cada jorn de sol a sol
amb sa flauta acompanyat
eixa tonada cantava:
 
“Com serà el mar?
Serà blau i gran com diuen?
Serà veritat que de nit es com la plata?
Tothom qui el veu
es queda ple d'enyorança.
Digue'm tu sol,
que vens d'una altra contrada:
Has vist el mar?”
 
Tota la vida he viscut
aquí, del pla de la muntanya
i fer diners no he pogut
per veure la costa llunyana.
Sé que hi ha el Mediterrani
que té l'encís de donzella,
sé que hi ha barcos de vela,
sé que hi ha mar a Calella,
on les ones van i vénen
al compàs de l'havanera.