Antoni Vidal Ferrando

Playback

Aquest poema l'han interpretat: LlunÓtiques .

El cel sembla un pedaš de lona blanca.
No haurem sabut ser lliures. Freturosos,
hem obe´t a impulsos que ens dictaven
oracles atziacs com aquests Ómbits
de crisantems i boira. Com enyor
cafŔs cosmopolites de pa´sos
imaginaris, des dĺon no he de veure
jamai la lluna de gener dels versos
innovadors que no haurÚ escrit. O, tŔnue,
la pluja contra un malva de bells dies
ficticis, dones que no he conegut.