La son xucla el pensament,
deixa la vida suspesa,
nua de goig i tristesa,
sense passat ni present.

Quan arriba, lentament
dels nostres sentits fa presa
i amb una dolša escomesa
neutralitza el moviment.

Dilueix dubte i record
i callada com la mort
al rep˛s dˇna acollida

fins que torna a ser demÓ
i ens deixa en el despertar
damunt el cor de la vida.