Entre bigues i calç,
pols, espelmes i atzur,
la finestra és un port
constel·lat d'infinit
d'on callat i nocturn
vaig solcant l'univers.

Entre llibres, setjat
pel renou xorc del món,
cap rapat i dejú,
ple de mots, obsedit
amb els mots i abocat
sobre els mots gravateig,
pedra dura, l'estil.

Consagrat a cercar,
retirat, el sentit
de fer versos, m'entrec,
ple de notes i apunts,
a comprendre, expectant,
els silencis de Wittgenstein.