J.V. Foix

A l'entrada d'una estaciˇ subterrÓnia

Aquest poema l'han interpretat: Pere Vilanova .

A L'ENTRADA D'UNA ESTACIË, SUBTERR└NIA, LLIGAT DE MANS I PEUS PER DUANERS BARBOSOS, VAIG VEURE COM LA MARTA SE N'ANANAVA EN UN TREN FRONTERER. LI VOLIA SOMRIURE, PERĎ UN MILICI└ POLIC╚FAL SE'M VA ENDUR AMB ELS SEUS, I VA CALAR FOC AL BOSC

Escales de cristall a l'andana solar
On passen trens de llum cap a platges obertes
Entre murs transparents i coralls sarmentosos
I ocelles d'ull clarˇs en brogiment de brancs.

┐Ets tu, blanca en el blanc d'aquesta alba insular,
- LÝquid l'esguard, atenta a m˙siques innates -
Que escriurs adÚus humits a la forest dels vidres,
Amb semenša de nit per a un somni descl˛s?

Te'n vas enllÓ del goig, al ribatge encantat
Amb gegants embriacs a l'espluga gatosa
I falcons dissecats a les roques senyades,
A un mar petjat pels dÚus en els nocturns furtius.

No puc heure't, dorment, orb de llum i de ment,
Vestit com un infant, sense veu ni bagatge,
Entre trÓmecs guardat per hostalers biformes;
Els passaports sˇn vells i sangosos els cors.

T'emportes puigs i rius, i els estanys estel.lars
I fonts en bacs gelius en profundes valises;
Un guaita tenebrˇs, des del serrat en flames,
Em crida amb noms estranys i em fa que no amb les mans.

Onegen foramurs banderes esquinšades.