MÓrius Torres

PresŔncia

Aquest poema l'han interpretat: Meritxell GenÚ .

Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la penombra clara...

Torno a sentir els teus passos allÓ lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distÓncia.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rÓncia,
una rÓfega ardent del teu antic perfum!

Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'o´da
que et persegueix en el silenci on et reculls.

Si ara estenguÚs els brašos en el fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Per˛ ja no hi serÓs quan tornarÚ a obrir els ulls.