AgustÝ Bartra

El meu cor, a dalt d'un arbre

Aquest poema l'han interpretat: Miquel Pujadˇ .

El meu cor, a dalt d'un arbre,
estÓ esperant els lilÓs.

Arriba el sol amb espasa
i gorra de capitÓ.
Quatre falcons li sostenen
la capa de roserar.

El rossinyol ha perdut
la carta de navegar,
i dos amants es parteixen
el mocador de plorar.

El meu cor, a dalt d'un arbre,
estÓ esperant els lilÓs.

Ni el sol ni la lluna saben
per on paren els lilÓs.
Jo en veig signes i presagis
escrits en el meu llindar.

I passen els vents contraris
que han dormit al canyissar,
feixucs de tanta batalla
no pensen en els lilÓs.

El meu cor, a dalt d'un arbre,
estÓ esperant els lilÓs.

Passen carrers i senderes.
No pensen en els lilÓs.
Sˇn presa de la cab˛ria
d'aturar-se i arribar.

Des del meu hivern de ferro,
estenellat en mon jaš,
mon Ónima us necessita,
oh lilÓs, lilÓs, lilÓs.

El meu cor, a dalt d'un arbre,
estÓ esperant els lilÓs.

Cor, ja ve la primavera,
ve la joia dels lilÓs,
ja pots tornar a saltar a terra
i seguir-me tot xiulant.

Brando els lilÓs ben enlaire!
Joia faula dels lilÓs!
Campanes. Fonts. Llum at˛nita,
i el destÝ no Ús atzar.

Hospital de Sant LlÓtzer
Terrassa, 11-III-1982