AgustÝ Bartra

Quan de mi, finalment...

Aquest poema l'han interpretat: Miquel Pujadˇ .

Quan de mi, finalment, sols quedaran les lletres
posades com ocells damunt els cables tensos
dels esperits fidels als himnes de la vida,
un martell plorarÓ per la llum apagada.
El dia portarÓ corones de mimoses.
Potser hi haurÓ perdˇ en la mar que no calla.
El sol tindrÓ a la boca la seva sempreviva
i noves veus diran l'alegria de l'aigua.
El vent devastarÓ el fanal i l'estÓtua.
Els estius lluiran les seves bruses grogues
i el bastˇ blanc del cec sonarÓ als carrers grisos.
Entre les roques aspres i als boscos de les Ónimes
Orfeu seduirÓ les an˛nimes bŔsties.
Vindran els plenilunis a fer fremir les verges
que esperaran l'amor entre els grills i l'acÓcia.
Jo ja no tindrÚ rostre. A mes o´des d'herba,
el temps farÓ dringar un cascavell d'estrelles...

(7-II-78)