I
Al jardí dels llentiscles
coltives l'esperança,
posa-la al palm de la mà,
dóna-la als vents
que la portin al més llunyà
corral de la Barbàgia,
on pugui florir entre les pedres
i la sua limfa gota a gota
omplir el temps clar

II
Deixa que el tou cou
s'alci
de la terra de la malenconia
i vagi
en la Vall dels Nuracs
on de mil·lenis
la llum és incidida en la pedra
i els hòmens forgen l'esperança
per lluitar amb la mort