Miquel Costa i Llobera

Dos sospirs

Aquest poema l'han interpretat: Joan Manel Escobedo .

Prop de la llar s’escalfaven,
un vespre d’hivern obscur,
la vella, resa qui resa...
la jove, mirant-se el fum...

― Ai! ― tot baix digué la jove
i la vella: ― Ai, bon Jesús!

― Què teniu ara, padrina?
― Filla meva, què tens tu?

Cap d’elles tornà resposta,
però pensaren al punt:
― Si ho sabíeu, padrineta!
― Si ho sabies, joventut!