Marinera dels ulls blaus,
-diu la Joventut, que passa-,
¿no vas a vila a la festa,
Fan ball de toia a la plaça,
marinera de carn bruna?
-Deixa'm mirar la mar blava.

Marinera dels ulls fixos
-li diu la Vida, que passa-,
cada dia que se'n va
una il•lusió és esfullada
i un neguit ens agullona...
-Deixa'm mirar la mar blava.

-Marinera d'ulls cansats,
-diu la Vellesa, que aguarda-,
les il•lusions ja no tornen
si un dia fugen de l'ànima;
res ja esperes, marinera...
-Deixa'm mirar la mar blava!

Marinera dels ulls cecs,
-diu la Mort, que és arribada-,
clou ja els teus ulls per a sempre;
la terra és fossa que aguarda;
oblida el mar, marinera...
-Deixa'm mirar la mar blava!!