MariÓ Manent

A una oreneta que em desvetllÓ a trenc d'alba

Aquest poema l'han interpretat: Al Tall .

┐QuŔ saps, dolša amiga de seda,
quan l'alba es comenša a daurar,
quŔ saps de l'ombrÝvola cleda,
del meu insomni humÓ?

El liquen, humit d'ombra blava,
ja es deu aclarir vora el niu:
per˛ ta canšˇ m'allunyava
la SonŚocell esquiu.

No saps la inquieta palpebra,
ni el front al coixÝ massa ardent,
ni el llit ennegrit de tenebra,
tu, entre l'alba Ý el vent.