L'estudi de l'estètica dels jocs és una pràctica recent que abasta menys de dues dècades. A diferència de les teories de jocs en matemàtiques o ciències socials, que són molt més antigues, els jocs es van convertir en objecte d'estudi per a les humanitats només quan els videojocs i jocs d'ordinador es van tornar populars. Aquesta falta d'interès continuada pot semblar estranya, però només si considerem que els jocs tradicionals i els jocs d'ordinador són intrínsecament similars, la qual cosa no és així. Podem intentar explicar aquesta manca assenyalant que les elits estètiques i teòriques que conreen l'anàlisi d'objectes artístics dels mitjans (literatura, arts visuals, teatre, música) solen considerar els jocs com una cosa trivial i popular. Però això no explica el fet que els estudis estètics sobre jocs siguin possibles en l'actualitat, i fins i tot en alguns entorns acadèmics, s'estimulin i rebin suport amb beques. Què ha passat per provocar aquest canvi?