Aquest assaig proposa una nova hermenèutica per a comprendre els trets formals dels videojocs atesa la naturalesa basada en l'acció del mitjà i la interacció dels espais diegètic i no diegètic. Aquest marc interpretatiu té quatre parts: actes diegètics de l'operador com el moviment i l'expressió dins del món del joc; actes no diegètics de l'operador com el joc codificat i basat en esquemes que es dóna en el que l'autor anomena "espais de configuració" (per exemple, menús de visualització o de configuració inicial); actes diegètics de la màquina com el comportament de PNJ (personatges no jugadors) i els entorns immersius, ambientals, i actes no diegètics de la màquina com errades i altres efectes tècnics.