Aquest article descriu diverses obres d'art digital que empren el dolor com una forma d'interacció en el context d'un joc per a dos jugadors: PainStation (2001-2003) i LegShocker (2002), de Tilman Reiff i Volker Morawe, Tekken Torture (2001), de C-Level, i Taser Tag (2005), de Randy Sarafan. Aquí, per mitjà de la presentació d'aquestes obres i l'anàlisi de la naturalesa dels jocs i el dolor, es vol oferir una introducció a les implicacions de la incorporació d'un estímul físic extrem en un context lúdic i proporcionar uns indicadors de les motivacions que menen els jugadors a percebre una experiència dolorosa com una cosa divertida i fins i tot addictiva.