És un focus controlat per ordinador que apunta a persones en un espai públic. És un estudi interessant sobre com reaccionen les persones quan són el centre d'atenció. A algunes els agrada, com si fossin celebritats; d'altres s'espanten molt i reaccionen d'una manera molt surrealista. És interessant que totes dues reaccions surtin d'allà mateix.
Això és el que l'ordinador veu i, després, analitza els punts que toquen l'objectiu. Un cop s'ha triat l'objectiu, s'hi queda, i s'ha de quedar fixat en aquella persona tant com sigui possible. S'utilitzen tècniques de marcatge òptic per a seguir l'usuari fotograma a fotograma.
Ho podem fer d'aquesta manera; et pots imaginar com n'és, de real; com pots fer-ho molt bé. És clar, ho fem molt evident per a atraure'ls, però podria no ser-ho tant.

Marie Sester, que té formació en arquitectura, va començar a treballar en art digital amb la motivació de, tal com deia ella, “qüestionar la perspectiva d'Occident i el metaestat d'un nou ordre mundial, fent servir arquetips i referents com a punts de partida”.


Entrevistat per Pau Waelder (codirector d'Artactiva), a Ars Electronica 2003.

Enllaços relacionats
Lloc web oficial de Marie Sester
Access, obra seleccionada en el Prix Ars Electronica 2003