Des que van aparèixer els primers projectes artístics a Internet l'any 1994 fins a l'actualitat, han sorgit iniciatives sorprenents que aborden aspectes socials i polítics amb una perspectiva crítica i creativa. Consegüentment, també s'ha instaurat un vocabulari formal associat a la Xarxa que contribueix a anomenar algunes situacions fins ara inèdites:
artivisme,
hacktivisme,
art.hacktivisme o desobediència civil electrònica.
Segons el seu radi d'acció es poden determinar algunes tendències generals entre els projectes compromesos de la Xarxa: els que se circumscriuen a la crítica de l'art, els que amplien el seu camp a tota mena de qüestions polítiques i socials, i els que es remeten al mitjà mateix, és a dir, els que exerceixen la crítica tecnològica de la Xarxa i els que s'enfronten al poder corporativista que és present a Internet.
És pràcticament impossible localitzar aquests condicionants en estat pur i establir tipologies tancades, però hi ha uns quants casos paradigmàtics que analitzem en aquest text que ens ajudaran a situar amb més concreció aquestes tendències. Amb aquesta perspectiva, resulta imprescindible esmentar obres tan representatives com les còpies (1999) de 0100101110101101.ORG i el duplicat de la Documenta X (1997) de Vuk Cosic; el projecte SWARM (1998) d'Electronic Disturbance Theater; la interfície connectiva IO_lavoro immateriale (1999) de Knowbotic Research; els projectes participatius de Muntadas –The File Room (1994)–, Josh On –They Rule (2001)– i Technologies to The People® –e-barcelona.org i Individual-Citizen Republic Project™ (2003)–; els diferents tipus de sabotatge que el col·lectiu ®™ark porta a terme des de l'any 1997, o el peculiar arxiu BorderXing Guide (2002) de Heath Bunting.
Evidentment, aquí no hi són representades totes les iniciatives, però es podria dir que aquestes són algunes de les principals pinzellades de l'
artivisme a la Xarxa que ens permetran observar les pròximes jugades des d'un punt de vista més ampli.
