Entre el públic general i fins i tot entre una part significativa de comissaris i crítics d'art es tendeix a veure amb recel la connexió entre art i política. L'artivisme sovint és vist com un activisme polític camuflat que en realitat no té cap mena de justificació estètica. Alguns artivistes presumeixen, de fet, d'aquest fenomen i afirmen que es fan anomenar artistes tan sols per a tenir menys problemes legals quan organitzen una campanya. Paral·lelament, el món de la política tendeix cada vegada més a apel·lar a valors estètics i performances, deixant les ideologies i els missatges en un segon pla.

En aquest article l'autor mira d'anar més enllà de la justificació "des de Duchamp tot val" i tracta d'entendre la connexió entre art i política en el cas de l'art electrònic. Partint del motto wittgensteinià "d'ensenyar diferències" s'intenta mostrar una sèrie de diferències entre l'art i la política per a analitzar en quins contextos aquesta combinació resta justificada.

La tesi central resumida és que el compromís entre l'art digital i la política s'ha d'entendre sobretot com un compromís ètic de l'artista amb les noves formes de comunicació electròniques que fan que alguns discursos i posicions polítiques siguin comprensibles, de fet desitjables, en accions purament artístiques que depenguin fortament d'estructures en xarxa.