Juan Carlos Tedesco - Els pilars de l’educació del futur Aprendre a aprendre i aprendre a viure junts han estat postulats com els dos pilars que expressen els nous desafiaments que ha d'afrontar l'educació en el marc de les transformacions profundes que viu la societat. El primer sintetitza els desafiaments educatius des del punt de vista del desenvolupament cognitiu, mentre que el segon sintetitza els desafiaments relatius a la construcció d'un ordre social on puguem conviure cohesionats però mantenint la nostra identitat com a diferents. Per a comprendre les raons que han fet possible i necessari postular aquests dos pilars, cal veure les tendències i les lògiques que predominen actualment en la dinàmica del que s’ha començat a anomenar "societat del coneixement". educació, desenvolupament, identitat, societat del coneixement UOC, Fundació Jaume Bofill Cicle Debats d'Educació Els pilars de l'educació del futur Juan Carlos Tedesco 20 d'octubre de 2003 Director de l'Institut Internacional de Planificació Educativa (Buenos Aires) 99_viz/swf_data_ca.xml Aprendre a aprendre i aprendre a viure junts han estat postulats com els dos pilars que expressen els nous desafiaments que ha d'afrontar l'educació en el marc de les transformacions profundes que viu la societat. El primer sintetitza els desafiaments educatius des del punt de vista del desenvolupament cognitiu, mentre que el segon sintetitza els desafiaments relatius a la construcció d'un ordre social on puguem conviure cohesionats però mantenint la nostra identitat com a diferents. Per a comprendre les raons que han fet possible i necessari postular aquests dos pilars, cal veure les tendències i les lògiques que predominen actualment en la dinàmica del que s'ha començat a anomenar "societat del coneixement" educació, desenvolupament, identitat, societat del coneixement Llicenciat en Ciències de l'Educació. Exprofessor d'Història de l'educació a les universitats de La Plata, el Comahue i La Pampa, on també va ocupar el càrrec de secretari acadèmic. Va treballar a la Unesco com a especialista en política educacional. Ha estat director del Centre Regional d'Educació Superior per a l'Amèrica Llatina i el Carib. De 1986 a 1992 va ser director de l'Oficina Regional d'Educació per a l'Amèrica Llatina i el Carib (OREALC), a Santiago (Xile). De 1992 a 1997 va ser director de l'Oficina Internacional d'Educació de la Unesco, a Ginebra.