Reijo Laukkanen - Claus de l'èxit de l'educació a Finlàndia Els informes PISA de l'OCDE han suscitat un gran debat a tot el món. El títol de l'últim informe, “Aprendre per al món de demà” (OCDE 2004a), ve molt a tomb, perquè descriu clarament la filosofia subjacent a les polítiques educatives: intentem construir el nostre futur amb el talent dels nostres fills. Els nens finlandesos que s'incorporin a l'educació primària l'any 2006 entraran en la vida laboral, com a molt aviat, cap a l'any 2018 o 2023, en funció de si acaben els estudis d'educació secundària superior o d'educació superior. Val a dir que suposa una llarga trajectòria educativa per als nostres fills. Com que les opcions educatives actualment disponibles tenen conseqüències tan importants, és imprescindible que les solucions bàsiques dels sistemes educatius derivin de decisions estratègiques ben fonamentades i sotmeses a un seguiment. A Finlàndia, l'objectiu primordial ha estat augmentar l'equitat i la qualitat de l'educació. De totes maneres, no n'hi ha prou amb les estratègies a llarg ttermini, ja que les demandes de la societat canvien constantment. Per això, a més dels nostres plans estratègics a llarg termini, també hem d'estar preparats per a prendre decisions operatives a curt termini per a garantir que els nostres sistemes educatius responguin a les necessitats en canvi de les nostres societats. educació, Finlàndia, política educativa, igualtat, sistema educatiu UOC, Fundació Jaume Bofill Cicle Debats d'Educació Claus de l'èxit de l'educació a Finlàndia Reijo Laukkanen 27 de juny de 2006 Conseller de la Junta Nacional d'Educació de Finlàndia 99_viz/swf_data_ca.xml Els informes PISA de l'OCDE han suscitat un gran debat a tot el món. El títol de l'últim informe, <i>Aprendre per al món de demà</i> (OCDE 2004a), ve molt a tomb, perquè descriu clarament la filosofia subjacent a les polítiques educatives: intentem construir el nostre futur amb el talent dels nostres fills. Els nens finlandesos que s'incorporin a l'educació primària l'any 2006 entraran en la vida laboral, com a molt aviat, cap a l'any 2018 o 2023, en funció de si acaben els estudis d'educació secundària o d'educació superior. Val a dir que suposa una llarga trajectòria educativa per als nostres fills. Com que les opcions educatives actualment disponibles tenen conseqüències tan importants, és imprescindible que les solucions bàsiques dels sistemes educatius derivin de decisions estratègiques ben fonamentades i sotmeses a un seguiment. A Finlàndia, l'objectiu primordial ha estat augmentar l'equitat i la qualitat de l'educació. De totes maneres, no n'hi ha prou amb les estratègies a llarg termini, ja que les demandes de la societat canvien constantment. Per això, a més dels nostres plans estratègics a llarg termini, també hem d'estar preparats per a prendre decisions operatives a curt termini per a garantir que els sistemes educatius responguin a les necessitats canviants de les nostres societats. educació, Finlàndia, política educativa, igualtat, sistema educatiu Conseller de la Junta Nacional d'Educació de Finlàndia. Conseller en la delegació permanent de Finlàndia de l'OCDE entre 1997 i 2001. Professor de política internacional d'educació a la Universitat de Tampere (Finlàndia).