Els Debats d'educació són una iniciativa de la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya per a impulsar el debat social sobre el futur de l'educació. [+]
Resum
No s'ha d'acceptar el mite que l'educació permanent és possible en l'actualitat, ja que segons estudis empírics només un cert grup de persones té accés a aquesta educació permanent: és el grup de les persones més educades, concentrat entre els menors de trenta-cinc anys i que s'accentua en un perfil d'entorn econòmic alt. És aquest grup de persones el que té més accés a la posteducació formal.
Per a aconseguir més educació permanent per a tothom s'ha de posar èmfasi a crear una educació més flexible, reemplaçant l'educació formal rígida que existeix a hores d'ara.
Les empreses, a més, concentren els recursos per al perfeccionament dels treballadors en els que ja tenen més educació i contractes indefinits. En canvi, hi ha molt poca educació permanent per a la resta de treballadors. Les empreses s'estimen més que siguin les institucions les que formin aquests treballadors, per a feines immediates i amb un contracte no indefinit.
Paraules clauescola, educació, economia, mercat de treball
Doctor en Economia per la Universitat de Chicago i llicenciat en Enginyeria Elèctrica per l'Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech).
Va treballar durant quatre anys a The Brookings Institution d'investigador associat en l'àmbit de recerca de comerç i desenvolupament a Llatinoamèrica.
L'any 1969 es va incorporar a la School of Education de Stanford, on va contribuir a la creació de l'International and Comparative Education Program. Actualment és professor d'Educació i economia d'aquesta universitat i president de la Comparative and International Education Society.
És autor de nombroses publicacions sobre l'educació i el desenvolupament econòmic, la política econòmica dels Estats Units, el paper de l'estat en el canvi social i els canvis de l'economia internacional. Les més recents són <i>Sustaining the New Economy: Work, Family and Community in the Information Age</i> i, elaborada juntament amb Jane Hannaway, <i>The Different Worlds of Urban and Suburban School Districts</i>.
Habitualment escriu per a organitzacions internacionals com l'OIT, la Unesco, el Banc Interamericà de Desenvolupament, l'OCDE i el Banc Mundial. També és editor de la <i>International Encyclopedia of the Economics of Education</i>.
És membre del comitè científic de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.
