Els Debats d'educació són una iniciativa de la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya per a impulsar el debat social sobre el futur de l'educació. [+]
Resum
En els primers segles de la seva modernització, Occident va descriure i va pensar la realitat social en termes polítics: el desordre i l'ordre, el rei i la nació, el poble i la revolució. Després, amb la Revolució Industrial, el capitalisme es va emancipar del poder polític. Pensem i actuem llavors en nom d'un nou paradigma, econòmic i social, i parlem de classes, riqueses, desigualtats i redistribució.
Avui, en l'època de l'economia global i l'individualisme ferotge, la modernització ha fet caure a trossos aquests antics models de societat. Cada un de nosaltres, immers en la producció i en la cultura de masses, s'esforça per escapar-ne i construir-se com a subjecte de la seva pròpia vida. El nou paradigma amb què donem compte d'aquestes preocupacions noves és cultural i educatiu. D'això en donen testimoni els grans interrogants de la nostra època: quin lloc cal concedir a les minories?, s'ha de situar la sexualitat al centre de tot?, som davant del retorn de les religions?
Els antics paradigmes es dirigien a la conquesta del món; amb el nou paradigma, som nosaltres els protagonistes. I mentre estenem acta de la descomposició d'un univers dirigit pels homes, entrem en una societat de dones.
Paraules clausocietat, individualisme, cultura, educació, multiculturalitat
Alain Touraine va néixer l'any 1925 a Hermanville-sur-Mer, França. Va fer estudis a les universitats de Colúmbia, Chicago i Harvard, i va ser investigador del Consell Nacional d'Investigació Francès fins a 1958. El 1956 va fundar el Centre de Recerca de Sociologia del Treball de la Universitat de Xile. El 1960 es va convertir en investigador <i>senior</i> de l'École Pratique des Hautes Études (actualment la prestigiosa Escola d'Alts Estudis de Ciències Socials de París), on va fundar el Centre d'Anàlisi i d'Intervenció Sociològiques (CADIS).
Membre de diverses associacions de sociologia, Alain Touraine ha estat, principalment, president de la Societat Francesa de Sociologia, de 1968 a 1970, i vicepresident de l'Associació Internacional de Sociologia, de 1974 a 1978. Ha estat, a més, membre de l'Alt Consell per a la Integració (1994-96) i és membre del Consell d'Administració de la Maison de l'Amérique Latine. És membre estranger de nombroses acadèmies: l'Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Ciències, l'Acadèmia Polonesa de Ciències, l'Acadèmia Europea, l'Acadèmia Mexicana de Ciències i l'Acadèmia Brasilera de Lletres.
L'obra de Touraine es podria dividir en tres etapes. La primera, que es concentra en l'estudi del treball i la consciència dels treballadors, es basa en els estudis de camp fets a l'Amèrica Llatina. La segona es va ocupar dels moviments socials, en particular les revoltes del "maig francès" i els cops d'estat llatinoamericans. La tercera, en la qual encara treballa, estudia el paper del subjecte dins dels moviments socials.