Ciberengany en una era de tecnologies de la informació
Karl O. Jones
(k.o.jones@ljmu.ac.uk)
Escola d'Enginyeria. Universitat John Moores de Liverpool (Regne Unit)
Juliet Reid
(j.m.reid@ljmu.ac.uk)
Escola de Psicologia. Universitat John Moores de Liverpool (Regne Unit)
Rebecca Bartlett
(r.bartlett@ljmu.ac.uk)
Escola d'Enginyeria. Universitat John Moores de Liverpool (Regne Unit)
Els desenvolupaments en tecnologia han proporcionat nous mitjans als estudiants per a dur a terme pràctiques que a la universitat no es consideren apropiades, de manera que el professorat ha de ser més actiu en la prevenció i detecció de casos d'impropietat acadèmica. Com a professors, hem de ser conscients que el coneixement es construeix a partir de treballs i idees d'altra gent. Així, el repte que tenim és ajudar els estudiants a distingir entre el coneixement i l'engany. Tanmateix, una cosa és clara amb relació tant als treballs de curs com als exàmens. El procés dissuasiu de fer trampes sempre serà molt més efectiu que l'acte de detecció de les trampes. A més, el temps i els esforços del professorat invertits a informar els estudiants sobre les pràctiques acadèmiques correctes són significativament menors que els que calen per a identificar i perseguir els estudiants que fan trampes.
Data de presentació:
setembre de 2008
Data d'acceptació:
novembre de 2008
Data de publicació:
desembre de 2008

Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes -llevat que s'indiqui el contrari- a una llicència Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i comunicar-los públicament sempre que citeu l'autor i la revista que els publica (Digithum), no en feu un ús comercial i no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca.