• 
• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 

DIGITHUM és una revista peer-reviewed: la publicació d'articles està subjecta al vistiplau, pel que fa a l'adequació temàtica i la qualitat, d'un membre o més d'un membre del Consell de Redacció o del Consell Assessor.

Els articles de DIGITHUM, que s'hauran de correspondre amb les àrees temàtiques definides, han de ser originals, llevat de casos excepcionals proposats pel Consell Assessor o el Consell Editorial i aprovats per aquest últim.Els textos s'han d'ajustar a les normes de publicació consignades en aquest mateix apartat, i s'han d'enviar a digithum@uoc.edu.

Els autors dels textos acceptats confereixen a DIGITHUM el dret de fer-los accessibles permanentment en un arxiu electrònic i, eventualment, de fer-ne una difusió en altres suports.

Pautes

Els articles que s'enviïn per a la consideració del Consell Editorial de DIGITHUM han de tenir un màxim de 3.000 paraules i han d'incloure la informació següent:

• Títol
• Resum (200 paraules) amb els aspectes i resultats essencials del treball
• Paraules clau (de 4 a 6)
• Cos de l'article, estructurat en apartats i subapartats
• Bibliografia
• Dades de l'autor (nom i cognoms, filiació professional, adreça postal professional, adreça electrònica)
• Breu presentació curricular i fotografia (100-200 paraules)

Els gràfics i les imatges s'han de lliurar en un fitxer a part. Cal que vagin enumerats, amb un peu que n'identifiqui el contingut i amb una indicació clara del lloc d'inserció.

Llengües

• La llengua vehicular de DIGITHUM és la catalana, però resta oberta la possibilitat de publicar-hi en altres llengües.
• És un desig del Consell Editorial publicar també en anglès i castellà una part significativa de la revista.

Drets

Els continguts publicats a DIGITHUM estan subjectes a una llicència Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca . Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text i DIGITHUM, tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article, però no se'n poden fer usos comercials ni obra derivada.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright.

Referències bibliogràfiques

Les referències bibliogràfiques s'han de presentar seguint la norma ISO 690 (INTERNATIONAL STANDARD ORGANIZATION. Norme internationale ISO 690: documentation - références bibliographiques - contenu, forme et structure. 2e éd. [Genève]: ISO, 1987), tal com es mostra en els exemples següents:

• Per a llibres o monografies:
  COGNOM/S, Inicial/s del nom. (any). Títol. Número d'edició. Lloc: Editorial. Extensió i detalls materials. (Col·lecció; núm.).
  Exemples:
  • FINLEY, M.I. (1985). El món d'Ulisses (Gil, O.; trad.). Barcelona: Empúries. 195 pàg. (Biblioteca Universal Empúries; 24).
  • EASTERLING, P.E.; KNOX, B.M.W. (1982). The Cambridge History of Classical Literature (vol. I: Greek literature). Cambridge: Cambridge University Press.
• Per a parts de llibre, contribucions en una miscel·lània, compilacions:
  COGNOM/S, Inicial/s del nom. (any). "Títol de la part del llibre". A: Dades bibliogràfiques de l'obra completa, localització de la part del llibre.
  • Si l'autor o l'editor del llibre és el mateix que el de la part del llibre que se cita:
    Exemple:
    • VAN STEENBERGHEN, F. (1974). "L'averroïsme latin". A: Introduction à l'étude de la philosophie médiévale. Lovaina-París: Publications Universitaires de Louvain, pàg. 531-554.
  • Si l'autor o l'editor del llibre no coincideix amb el de la part del llibre que se cita:
    Exemples:
    
    • GINZBURG, C. (1983). "Señales. Raíces de un paradigma indiciario". A: GARGANI, A. (ed.). Crisis de la razón. Nuevos modelos en la relación entre saber y actividad humana. Mèxic: Siglo XXI, pàg. 55-99.
    • ROBINE, N. (1974). "La lectura". A: ESCARPIT, R. i altres (1974). Hacia una sociología del hecho literario. Madrid: Edicusa, pàg. 275-276.
• Per a publicacions periòdiques:
  Títol: subtítol. Vol. Núm. Any. Lloc de publicació: Editorial. Periodicitat.
  Exemple:
  • Revista d'Etnologia de Catalunya. Núm. 1. 1992. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Semestral.
• Per a articles de publicacions periòdiques:
  COGNOM/S, Inicial/s del nom. (any). "Títol de l'article". Títol de la revista o el manual. Vol., número de l'exemplar, pàg. inicial-pàg. final.
  Exemple:
  • ROSSICH, A. (1986). "La introducció de la mètrica italiana en la poesia catalana". Els Marges. Núm. 35, pàg. 3-20.
• Per a textos legals:
  "Títol normalitzat" [format per: número de llei, decret, etc.; dia i mes; nom oficial de la llei]. Títol publicació (data sencera de publicació), pàg. inicial-pàg. final.
  Exemple:
  • "Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal". Butlletí Oficial de l'Estat (24 novembre 1995), pàg. 33987-34058.
• Per a articles en línia:
  COGNOM/S, Inicial/s del nom. (any). "Títol". Revista [unitat de contingut + tipus de suport]. [Data de consulta].
  <URL>
  Exemple:
  • RAU, A. (1999). "Lo digital se acerca a lo literario. Notas sobre la aplicación de conceptos informáticos a la escritura de textos literarios". Hipertulia. Revista Espéculo [article en línia]. [Data de consulta: 8 de febrer de 2004]. <http://www.ucm.es/info/especulo/hipertul/Lit/digiEs.htm>