Fa pocs dies, Michael J. Miraflor, expert en comunicació i brànding, va mostrar el seu malestar sobre la tecnificació de la indústria publicitària amb aquesta piulada: «Advertising used to be about big ideas, creating desire, and building aspirational worlds. Now it’s mostly about optimization, efficiency, and arbitrage.»
En el nostre recent article «¿Ciudadanía vigilada o monitorización ciudadana?» (Suárez-Gonzalo i Feenstra, 2023), analitzem dues aproximacions a la relació entre tecnologia i democràcia que beuen de tradicions democràtiques diferents i persegueixen objectius diferents: la vigilància i el monitoratge.
Els avenços en robòtica i en les tecnologies d’automatització estan canviant ràpidament molts aspectes de les nostres vides. En el camp de la salut i l’assistència sanitària, i especialment en l’atenció a les persones grans, la utilització de robots és ja una realitat. Però, més enllà del gran interès polític, econòmic i social que desperta la robòtica, la utilització de robots per a la cura de persones grans planteja importants desafiaments que afecten les interaccions humanes basades en l’empatia, la cura mútua i la interdependència.
La comunicació interna està adquirint, per fi, la importància que mereix. Per abordar aquesta funció, Elisenda Estanyol, directora acadèmica del Màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments, entrevista Enrique Iniesta, director de Desenvolupament dels Recursos Humans al Grup Pikolin.
El mes de setembre ens va deixar una notícia curiosa per als amants del place branding: l’Índia sembla que es planteja un canvi de nom de país i ha estat temptejant internacionalment com es percebria la nova proposta. En el moment d’escriure aquestes línies, encara no se’n té la confirmació oficial, però és ben bé un secret de domini públic que el rebateig s’acabarà implementat més tard o més d’hora.
La recent vaga de guionistes de Hollywood, com també algunes de les estrenes cinematogràfiques més destacades d’enguany, posen sobre la taula un tema molt important en relació amb les indústries culturals. El fet que tecnologies com la captura de moviment, o el recurs a la intel·ligència artificial, s’estiguin utilitzant per blindar el futur de grans franquícies d’entreteniment, que en alguns casos fa dècades que són amb nosaltres, en un moment en què tota una generació que les va crear o popularitzar està a punt de retirar-se. És això el que volem?
Dave Eggers reprèn l’univers d’El Círculo (Random House, 2013) per presentar la segona novel·la de la seva saga de ciència-ficció: El Todo (Random House, 2021). Tots dos best-sellers es basen en el paradigma de les grans tecnològiques de Silicon Valley. La primera és la història de la vida dins de la xarxa social i el cercador més gran del món: El Cercle. En la segona, El Cercle s’ha fusionat amb la companyia més gran de comerç electrònic mundial, cosa que ha creat l’empresa més rica i el monopoli més gran mai vist al món: El Tot.
«Barcelona acull l’ecosistema més important de formació en disseny d’Europa», segons Jose Luis de Vicente, nou director del Museu del Disseny de Barcelona. Una afirmació contundent que ens porta a un paral·lelisme amb el món natural. Igual que un ecosistema natural, el del disseny està format per organismes vius que es relacionen entre si i amb el seu medi. En aquest sistema, els organismes, que no són totalment homogenis, formen una comunitat i comparteixen fluxos d’energia.
En la primera part d’aquest article, vam assistir a la conversió d’un petit poble de pescadors en un dels referents turístics més destacats d’Espanya. L’artífex d’aquesta transformació, Pedro Zaragoza Orts, protagonitza també aquest segon i últim lliurament.
En la primera part d’aquest article, l’anàlisi del protocol i el cerimonial ens va portar a explorar-ne el valor per a les organitzacions a l’hora de treure el màxim partit de les relacions amb els seus públics. En aquest context, vam veure com la comunicació institucional emergia com un instrument eficaç per gestionar aquesta interacció, tot i que no totes les entitats n’aprofiten el potencial.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca