Podem identificar el panorama econòmic de final del segle XX i principi del XXI amb l'aparició d'una nova economia, que tindria en el procés de mundialització, en la revolució tecnològica digital i en els canvis en els patrons de consum de les llars els tres pilars fonamentals. De fet, aquests tres elements conflueixen en un de sol: la massiva incorporació del coneixement a l'activitat econòmica. Bàsicament, per tres raons: la primera, perquè el procés de mundialització modifica les relacions econòmiques de base nacional i genera noves necessitats d'infraestructures, que es basen en la producció immaterial, sobretot de coneixement i d'informació; la segona, perquè el desenvolupament capitalista de base mundial ha augmentat la renda disponible d'una part important de la població del planeta, la qual cosa fa que puguin gastar una porció creixent dels seus ingressos en mercaderies intensives en coneixement; i tercera, i com a resultat del procés d'innovació, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) augmenten i transformen la creació i aplicació econòmica del coneixement. La confluència i les interrelacions d'aquests tres elements generen un cercle virtuós que va de la demanda de noves mercaderies a la seva producció, de la seva producció a la innovació i de la innovació, de nou, a la demanda, la qual cosa es tradueix en importants augments de productivitat i competitivitat d'algunes economies, sectors o empreses. Per aquest conjunt de raons podem parlar d'un capitalisme basat en el coneixement, que té en aquest recurs l'explicació bàsica del creixement i el desenvolupament econòmic. En resum, i com no podia ser d'una altra manera, en la nova economia global del coneixement les capacitats d'aprenentatge i d'innovació dels agents econòmics i la flexibilitat organitzativa i institucional són la font principal dels augments de productivitat, competitivitat i benestar.
Des del punt de vista de l'anàlisi econòmica, aquest fenomen planteja nous objectius i reptes d'estudi. A la lògica investigació sobre el coneixement com a factor productiu i com a mercaderia subjecta a intercanvi hi hem d'afegir altres focus d'interès. En primer lloc, l'anàlisi de les modificacions de comportament dels agents econòmics, siguin empreses, consumidors o sector públic. Aquesta visió ens porta a l'anàlisi sectorial de les branques productives intensives en coneixement i a l'estudi de les connexions cap a la resta de branques d'activitat. En segon lloc, és important analitzar les transformacions que l'ús intensiu del coneixement genera sobre les fonts del creixement econòmic, i també les vinculacions amb els altres dos recursos productius bàsics: el capital i el treball. Finalment, no podem oblidar que aquest recurs estratègic i intangible transforma algunes de les condicions d'anàlisi del desenvolupament econòmic. Efectivament, l'economia del coneixement afegeix noves dicotomies i contradiccions a les desigualtats típiques del capitalisme: les persones, l'empresa, el sector o les economies connectades o inserides en la xarxa de coneixement global en contraposició amb les persones, les empreses, els sectors o les economies que romanen desconnectades. Dit d'una altra manera, si el coneixement, vinculat al factor treball per definició, és una oportunitat de desenvolupament econòmic també és una nova forma d'exclusió del sistema per a aquelles persones o comunitats que no disposin dels mecanismes d'inserció en l'economia global del coneixement.
Dins aquest marc general d'anàlisi, a continuació es presenten algunes de les idees bàsiques que l'aparició i consolidació de la nova economia ha posat sobre la taula de l'anàlisi econòmica. Per a explicar aquestes idees hem recollit un conjunt d'articles que al llarg dels darrers quatre anys els economistes de l'Observatori de la Nova Economia (ONE) hem anat publicant al portal de la UOC. En definitiva, a continuació es desenvolupen les idees que, des de diverses perspectives i amb diferents objectius d'anàlisi, aporten algunes reflexions, conceptes i evidències significatives per a augmentar la comprensió d'un fenomen que no pel fet de ser recent deixa de ser important: el desenvolupament de l'economia i la societat del coneixement.
|
 |
|
[Data de publicació: maig de 2003]
|
|  | |
