La nova economia, la globalització i les noves tecnologies són alguns dels elements que han fet que la gestió del coneixement estigui adquirint cada cop més importància. El coneixement, tal com s'entén avui dia, és un recurs que no tan sols ens permet interpretar el nostre entorn, sinó que ens dóna la possibilitat d'actuar. És un recurs que es troba en les persones i en els objectes –físics o no– que aquestes persones utilitzen, però també en les organitzacions a les quals pertanyen, en els processos i en els contextos d'aquestes organitzacions. La gestió del coneixement consisteix a optimitzar la utilització d'aquest recurs mitjançant la creació de les condicions necessàries perquè els fluxos de coneixement circulin més bé. El que gestionem en realitat, doncs, no és el coneixement en ell mateix sinó les condicions, l'entorn i tot el que fa possible i fomenta dos processos fonamentals: la creació i la transmissió de coneixement. Hi ha diversos instruments que permeten fomentar i millorar aquests dos processos, però per tal que un projecte de gestió del coneixement tingui èxit és fonamental observar, interpretar i entendre el funcionament de les organitzacions.
|
|
 |
| 1.
| Introducció |
Primer de tot m'agradaria dir que em fa molta il·lusió aquest acte, en primer lloc pel llibre que presentem –Gestión del conocimiento–, però també per les persones que heu vingut avui i, sobretot, per les persones que sou aquí a dalt a la taula amb mi. La veritat és que és un luxe. Cadascun d'ells té una part important de culpa que s'hagi fet aquest llibre.
Per una banda, el rector de la UOC, Gabriel Ferraté, que va confiar en mi en el moment de posar en marxa els Estudis que llavors es deien d'Informació i Documentació, i que em va permetre participar en aquest projecte tan apassionant, que és la UOC, i que avui ha aconseguit una nova fita amb l'acte d'investidura del Dr. Laporte com a doctor honoris causa. I també perquè m'ha permès realitzar la meva activitat acadèmica aquí.
Per altra banda, l'Alfons Cornella és el culpable que jo em dediqui a aquestes coses i també que hagi sortit el llibre, i de moltes altres coses entremig. Amb l'Alfons passa això: et deixes arrossegar pel seu entusiasme, per la seva claredat d'idees i, de cop i volta, t'adones que estàs fent coses que ni tu somiaves que podries fer, i a sobre funcionen, la qual cosa ja és impressionant.
I en Max Boisot és una de les persones que més entenen de gestió del coneixement, tot i que durant molt de temps ni ell mateix no sabia que era un expert en gestió del coneixement perquè el terme encara no s'havia encunyat. Però no solament és un expert en això, sinó que és una persona de la qual pots aprendre moltes altres coses, tant en el sentit acadèmic com en el sentit personal.
És un luxe poder-los tenir tots tres aquí amb mi presentant aquest llibre i poder-los agrair tot el que n'he après. I ja que som en el capítol d'agraïments, també m'agradaria mencionar, en primer lloc, tota la gent de la UOC i en especial els meus companys, els professors dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, que sempre m'han donat suport; i la Gemma Carrera, que ha estat l'ànima de l'organització d'aquest acte. I també la meva família i els meus amics, als quals moltes vegades deixo de dedicar el temps que inverteixo a fer coses com aquest llibre; ells es mereixen l'agraïment més gran.
Fets els agraïments, i com que he vingut a parlar del meu llibre, el primer que m'agradaria dir és què no és aquest llibre. Aquest llibre –probablement com cap dels de la col·lecció a la qual pertany, "Los libros de Infonomia.com"– no és un manual, no és un objectiu d'arribada en què es posa en solfa tot el que s'ha après sobre una disciplina, sinó que més aviat reflecteix el procés dinàmic de pensar, d'observar, d'anar veient què passa en el món de la gestió del coneixement. Per tant, suscita més preguntes que no pas certeses.
La base d'aquest llibre és una publicació electrònica que faig dins de l'espai d'Infonomia.com, que es diu Know-Org, on surt un article cada dues o tres setmanes en el qual intento tocar aspectes de la gestió del coneixement que em criden l'atenció o que crec que poden ser interessants. Moltes vegades els lligo amb coses que estan allunyades de la gestió del coneixement perquè penso que és la manera més productiva: moltes vegades són les idees de fora del camp que tu treballes les que et donen més possibilitats quan les integres.
Com he dit abans, el que suscita el llibre són més preguntes que no pas respostes. I algunes de les preguntes que m'he fet quan escrivia els articles o quan preparava el llibre són les que m'agradaria compartir amb vosaltres.
|
|
 |
| 2.
| Què és la gestió del coneixement? |
La primera pregunta que et fas quan comences a treballar en això és: "Què és ben bé la gestió del coneixement?". Ara no tinc una definició clara i concisa, i probablement encara no hi és, però sempre m'agrada creure que la gestió del coneixement consisteix a optimitzar la utilització d'aquest recurs, el coneixement.
Però d'aquí et surten altres preguntes, com ara "Què és el coneixement?". De fet, podem considerar que el coneixement és tot el que nosaltres tenim que ens ajuda a interpretar l'entorn i, com a conseqüència, a actuar. És important entendre el coneixement no tan sols com a quelcom que et permet interpretar, que et permet saber, sinó com a quelcom que t'ha de donar la possibilitat de poder actuar; i això es el que volen les empreses quan es dediquen a la gestió del coneixement.
|
|
|
| 3.
| Per què ara? |
Una altra pregunta que em feia és: "Per què ara, la gestió del coneixement?". De fet, de coneixement, n'hi ha hagut tota la vida. Els filòsofs han tractat aquests conceptes des de l'inici de la filosofia a Grècia. Doncs, per què ara comencem a parlar de gestió del coneixement? Hi ha diverses raons fonamentals. La primera és que amb la ben dita o mal dita nova economia, economia del coneixement o economia de la informació, el coneixement i la informació són cada vegada més importants, com a recurs i també com a producte. Això fa que les empreses estiguin cada cop més preocupades per com utilitzen aquests recursos, i també pel que passa quan hi ha gent que deixa l'organització, per exemple com a resultat de programes de reenginyeria o de reducció de personal. És llavors quan, de cop i volta, les empreses s'adonen que gent que ells es pensaven que eren prescindibles tenen un coneixement que és vital per a l'organització. La preocupació per això fa que es plantegi la necessitat que tot el capital en forma de coneixement que té l'organització es quedi dins d'aquesta organització.
Per altra banda, tot el procés de globalització ha fet que moltes grans empreses –moltes consultores, per exemple, i altres multinacionals– vegin clara la necessitat que el coneixement que tenen en una part del món sigui aplicable de manera fàcil a altres parts del món on també tenen interessos. Per tant, això fa que aquest coneixement –que fins ara a nivell local podia ser que el tingués una sola persona i que així ja funcionava– s'hagi de posar en mans de l'organització i que aquest procés s'hagi de gestionar d'alguna manera.
Un altre element fonamental que ha tingut una importància vital és que les noves tecnologies han aportat tota una sèrie d'eines i metodologies que permeten fer moltes coses relacionades amb el coneixement que abans no es podien fer. D'alguna manera, la tecnologia ha donat la clau per a fer tot un seguit de processos que ara es poden automatitzar o estructurar i que, per tant, permeten gestionar una mica més això que anomenem coneixement.
|
|
|
| 4.
| Es pot gestionar realment el coneixement? |
De totes maneres, una altra pregunta que també ens fem sovint és: "Es pot gestionar realment el coneixement?". A la transparència 1 veiem el dibuix que apareix a la portada de l'assignatura de Gestió del coneixement de la UOC, en el qual es veuen tot de persones amb el cap obert que intercanvien coneixement amb uns fluxos.
|
| Transparència 1 |
És la típica idea que et fa plantejar si això va així o no va així. Difícilment podem obrir el cap d'una persona i començar a gestionar el coneixement que hi té a dins. I difícilment podem dir "Això que és en el cap d'aquesta persona vull que passi en aquella altra". Les coses no funcionen així. Per tant, ens podem plantejar si realment el que podem gestionar és el coneixement o si el que podem gestionar són totes les condicions, tot l'entorn, tot el que fa possible i fomenta que el coneixement es creï, que el coneixement es transmeti, etc. Jo crec que la gestió del coneixement acaba sent això: acaba sent una manera de crear condicions, de facilitar que els fluxos de coneixement circulin més bé.
|
|
|
| 5.
| Qui té el coneixement? |
Molt lligat a això hi ha el tema de qui té el coneixement: el tenen les persones, el tenen les organitzacions, el tenen els objectes? A mi m'agrada molt posar l'exemple d'un equip de futbol, potser perquè és un tema que m'agrada. Un equip de futbol és un exemple clar d'organització en què el coneixement és molt important. I no és un tipus de coneixement que s'estructuri normalment en bases de dades o en llibretes. El que és interessant d'un equip de futbol és que unes persones poden tenir un coneixement que han adquirit al llarg de la seva vida, però l'organització pot ser que no funcioni –ho hem vist amb el Barça últimament. En canvi, al cap de quatre dies aquella gent no ha après res més, no ha fet cap evolució clara, i l'organització funciona. Això ens diu que probablement el coneixement, quan el considerem com allò que permet a una organització –a un equip de futbol, per exemple– actuar en funció del que veu al seu entorn, és alguna cosa més que la simple suma del que tenen cada una de les persones per separat.
|
| Transparència 2 |
|
|
|
| 6.
| On és el coneixement? |
Per tant, ens podem preguntar: "Si no és en les persones, on pot ser el coneixement? On és aquest coneixement entre persones que fa que un grup funcioni i un altre grup no funcioni?". De fet, i això és una àrea de recerca que s'està desenvolupant darrerament i en la qual nosaltres hem intentat fer alguna cosa, sí que podem considerar que el coneixement és en les persones, que en el cap hi tenim una gran part del nostre coneixement.
|
| Transparència 3 |
Si us fixeu en la fotografia d'Albert Einstein –un paradigma del que podria ser una persona amb molt de coneixement–, veureu que té una llibreta a les mans en la qual probablement un dia, mentre treballava, va escriure la fórmula E = mc2, per exemple. I potser al cap d'una estona, quan va deixar la llibreta a la taula, ja no se'n recordava, d'aquesta fórmula. Aleshores, podem dir que aquesta persona, quan no tenia la llibreta, tenia tot el seu coneixement? És a dir, podem dir que el seu coneixement era la teoria de la relativitat que acabava de desenvolupar, o no? Quina part del seu coneixement és a la llibreta?
Això és un tema molt interessant. Els experts en ciència cognitiva ho han estudiat i alguns d'ells arriben a la conclusió que el que fem amb el nostre coneixement és, en part, tenir-lo al cap i, en part, anar-lo dipositant, anar-lo representant, anar-lo esculpint d'alguna manera en objectes que utilitzem i que ens ajuden a fer-lo servir. Per tant, tot el nostre coneixement és el conjunt del coneixement que tenim al cap més el dels objectes que utilitzem –objectes que poden ser físics, que poden ser bases de dades o que poden ser moltes altres coses.
Però a més, en una organització, a part de les persones i dels objectes que utilitzen les persones, també hi ha altres coses que contenen coneixement, per exemple els processos. Un procés és el que et permet tenir establertes certes maneres de fer les coses, maneres que al llarg del temps s'ha provat que funcionen i que t'estalvien la feina d'haver de repensar cada vegada que fas el mateix.
I finalment, un element també importantíssim que t'ajuda a fer que el coneixement realment funcioni és el context. El context és el que et permet interpretar el coneixement, el que et permet transmetre'l. En el context de treball hi ha moltes coses que, si es treuen, fan que sigui impossible dur a terme els processos habituals de la manera que toca. Tot això té una part de coneixement; i el coneixement és el conjunt de tot això.
|
|
|
| 7.
| Processos fonamentals de la gestió del coneixement |
En la gestió del coneixement hi ha dos processos fonamentals –cadascun d'ells se subdivideix en d'altres, però els bàsics són dos–: un és la creació de coneixement i l'altre, la transmissió de coneixement. La transmissió es pot donar des de molts punts de vista i de moltes maneres, fins i tot en l'espai i en el temps. Quan el que fem és intentar posar de manera explícita el nostre coneixement en una base de dades, el que fem, en el fons, és posar-lo allà perquè al cap d'un temps algú el pugui recollir; d'alguna manera, doncs, l'estem transmetent en el temps. I quan fem servir eines de comunicació el que fem és intentar transmetre el coneixement en l'espai.
|
| Transparència 4 |
A més, aquests dos processos que es poden pensar per separat també estan totalment interrelacionats, perquè la creació de coneixement no és una cosa que fem del no res, sinó que per a crear coneixement utilitzem coneixement que ens ve d'altres persones i d'altres llocs –per tant, hi ha hagut un procés de transmissió previ. Són processos que estan molt interrelacionats i que junts fan que el coneixement dins les organitzacions millori i es faci servir.
|
|
|
| 8.
| Instruments per a la gestió del coneixement |
Per això la gestió del coneixement intenta, en el vessant més pràctic, treballar una sèrie d'instruments que permeten fomentar la creació de coneixement i que permeten millorar-ne o fomentar-ne la transmissió. Alguns exemples d'aquests instruments poden ser les bases de dades relacionals, és a dir, les bases de dades tradicionals –bàsicament de números o de cadenes de caràcters curtes–, però també les bases de dades documentals –cada vegada més importants–, que permeten fer cerques, catalogar els documents, etc. Això pel que fa al coneixement més explícit.
Ara bé, també podem parlar d'instruments com les intranets i els portals de l'empleat, que contribueixen a fer que hi hagi comunicació, que permeten dipositar documents sense un grau tan alt d'estructuració, etc. També hi ha, per exemple, els directoris d'experts, que poden formar part d'una intranet.
La informació dels directoris d'experts es posa a disposició dels membres de l'organització perquè puguin saber, per una banda, quins són els experts en cada cosa, és a dir, quines són les persones que tenen més coneixement en cada cosa. Per altra banda, a més de mostrar la persona i algun document que aquesta persona hagi escrit, ofereixen la possibilitat de posar-s'hi en contacte i que aquesta persona, per telèfon o en una trobada personal, pugui comunicar el coneixement que és més difícil de comunicar per altres vies.
També hi ha altres instruments com, per exemple, eines que faciliten el flux de treball –és a dir, la manera d'organitzar els fluxos de treball–, eines que ajuden a treballar en grup –el treball en grup és fonamental tant per a la creació de coneixement com per a la transmissió de coneixement– i esdeveniments com ara fires del coneixement, on es fomenta que tota la gent d'una organització, d'un grup de persones, comparteixi el seu coneixement per extreure'n un benefici per a tothom.
|
|
|
| 9.
| Un element clau: entendre les organitzacions |
A més dels instruments, si volem gestionar el coneixement és fonamental entendre les organitzacions. Per a mi aquesta és una de les coses que han estat més valuoses. Les organitzacions són sistemes complexos; no complicats, sinó complexos –tot i que complicats també. Una màquina, per exemple, és complicada perquè pot tenir moltes peces i molts ressorts, però sabem que si premem una palanca s'encendrà un llum; això normalment no falla. En canvi, una organització és molt més complexa. Hi ha processos molt més complexos, de molts ordres, i que fan que no es pugui tractar amb una organització planificant des de dalt, sense tenir en compte com és l'organització. Això ha estat un dels errors de molts projectes de gestió del coneixement. No es pot arribar a una organització i dir: "Implantem un procés de gestió del coneixement, i això va així, així i així", perquè normalment fracassa.
El que s'ha de fer és observar, veure què passa en aquella organització, veure quins són els fluxos de coneixement i, a partir d'aquí, d'aquesta observació i d'aquesta interpretació, facilitar les coses que passen i que són interessants per a l'organització, i potenciar-les. Això és una mica el que jo intento cada vegada que escric un Know-Org dels que surten en el llibre: ajudar, en la mesura que pugui, a observar i a interpretar les coses que passen a les organitzacions. Moltes gràcies.
|
|
|
|
 | Infonomia.com: |
| |
|
|
| Gestion2000.com (accés al llibre Gestión del conocimiento): |
| |
|
|
CANALS, Agustí (2003). "La gestió del coneixement" A: Acte de presentació del llibre Gestión del conocimiento (2003: Barcelona) [en línia]. UOC. [Data de consulta: dd/mm/aa].
<http://www.uoc.edu/dt/20239/index.html>
|
|
|
|
[Data de publicació: juliol de 2003]
|
| | |
