L'administració electrònica: terra promesa o cursa d'obstacles sense resultats?: síntesi del debat
Rosa Borge

Professora de Ciències Polítiques i de l'Administració (UOC)

rborge@uoc.edu

Agustí Cerrillo

Professor de Dret administratiu (UOC)

acerrillo@uoc.edu


Resum:

En el marc de la lliçó inaugural del curs 2003-2004 de la UOC, "L'administració electrònica per als serveis públics europeus del futur", que va impartir Erkki Liikanen, comissari europeu per a l'empresa i la societat de la informació, es va obrir un debat virtual que durà del 14 al 29 d'octubre amb el lema "L'administració electrònica: terra promesa o cursa d'obstacles sense resultats?". El debat el van moderar els professors Rosa Borge i Agustí Cerrillo, i va seguir dos eixos: d'una banda, es va discutir quins són els problemes i les solucions principals per a poder aplicar l'administració electrònica en els serveis públics i, de l'altra, es va debatre la influència que poden exercir les TIC en els sistemes de funcionament democràtics i com se n'avaluen els avantatges i els inconvenients. Aquesta síntesi ofereix les intervencions i les conclusions més destacades que hi van tenir lloc.




A continuació s'exposa una síntesi de les idees aportades al debat organitzat entorn de la conferència inaugural del curs acadèmic de la UOC, "L'administració electrònica per als serveis públics europeus del futur", impartida pel comissari europeu Erkki Liikanen.


1. L'administració electrònica i els serveis públics

En relació amb l'administració electrònica, els temes que van suggerir més aportacions al debat són els següents:


L'administració electrònica va avançant. Ara bé, es va destacar que ho fa principalment oferint informació als ciutadans, atès que encara és força limitada la interacció entre ells i les administracions públiques mitjançant aquests mecanismes. Davant aquesta situació, es plantejaren opinions diverses sobre si es podia parlar de l'aparició d'un nou paradigma d'Administració pública o no.

El paper de lideratge que ha d'exercir l'Administració pública en la incorporació de l'administració electrònica. Aquest lideratge es veu limitat en alguns àmbits, especialment el tècnic, per l'important paper que tenen les empreses. Davant aquesta situació, es va valorar l'ús del programari lliure per part de les administracions públiques, la qual cosa pot facilitar l'increment de confiança en el sistema.

Els principals entrebancs a l'administració electrònica són dins les mateixes administracions públiques. Les cultures organitzatives, el règim jurídic de les administracions públiques, l'obsolescència dels equips o la manca de seguretat limiten o frenen l'evolució de l'administració electrònica.

Els funcionaris i el personal al servei de les administracions públiques són un factor clau per al desenvolupament de l'administració electrònica. S'ha posat en relleu l'existència d'actituds particulars reticents a l'ús de les noves tecnologies o mostres de desconeixement de les TIC. En tot cas, cal remarcar la necessitat d'oferir una formació adient tant en les noves tecnologies com en relació amb l'administració electrònica.

L'accés universal a les TIC constitueix un aspecte fonamental per a assegurar que els ciutadans facin servir l'administració electrònica. L'accés universal cal entendre'l en un sentit ampli (formació als ciutadans, accés de qualitat, preus accessibles).

No es pot pretendre continuar fent el mateix amb la incorporació de les TIC; cal que l'administració electrònica comporti, per als ciutadans, efectes positius que no trobem a la presencialitat.

Les noves tecnologies han de millorar la prestació de serveis públics. Això no obstant, cal preguntar-se quins serveis públics volem i com volem que millorin aquests serveis públics. Tal com afirma l'OCDE, "la tecnologia és un facilitador, però no una solució". De fet, en començar el debat ja s'apuntava que no ha de ser l'evolució tecnològica la que determini el contingut dels serveis públics, sinó que han de ser els mateixos ciutadans els qui ho puguin decidir.
2. Les TIC i la democràcia

En relació amb el paper de les TIC en la millora de la democràcia, les idees més importants aportades al debat van ser les següents:


Hi ha una fractura digital tant dins els països desenvolupats com entre els països rics i pobres. Vivim dins una societat i dins un sistema global desigual, i Internet tan sols reflecteix el món en què vivim. Amb tot, els governs democràtics tenen el deure de contribuir a expandir l'ús de les TIC entre tots els ciutadans i reduir, d'aquesta manera, aquestes desigualtats.

La manca de representativitat i de seguretat d'Internet són problemes temporals.

Internet és una eina positiva perquè és un nou mitjà de comunicació i d'informació, però no es fa servir prou com a nou mecanisme de participació per part de les institucions polítiques.

No està gens clar que Internet o les TIC puguin augmentar la participació o que afavoreixin la desaparició dels intermediaris polítics. Aquesta és una argumentació que es fa des de l'enfocament economicista basant-se en el fet que la informació política és costosa, els costos de transacció política són elevats i les TIC no canvien aquesta situació del mercat polític. A més, en el cas del vot electrònic, la reducció dels costos marginals es compensa amb la reducció dels beneficis marginals i, per tant, no augmentaria significativament la participació.

Internet possibilitaria la pràctica de la democràcia directa i la consulta de manera més continuada, i, a més, efectivament, les TIC contribueixen a reduir els costos d'informació i altres costos associats a l'acte físic del vot. Aquestes argumentacions són, precisament, les oposades al punt anterior.

Internet no és una eina neutra: el mitjà condiciona el missatge, és a dir, no sembla un mecanisme adequat per a promoure el debat reflexiu i pausat que necessiten les decisions polítiques.

Internet contribueix a augmentar la tendència a la individualització en les societats contemporànies, a més de significar una privatització de l'espai polític, perquè la infraestructura d'Internet és privada.
3. Conclusió

En conclusió, les TIC poden ajudar a solucionar alguns dels problemes de les administracions públiques i de les democràcies, però la tecnologia és una eina i les institucions polítiques democràtiques sempre les han de fer servir per a millorar els serveis als ciutadans, per al seu benestar i per a la seva integració social i política.



Enllaços relacionats:
LIIKANEN, Erkki (2003). "L'administració electrònica per als serveis públics europeus de futur". A: Lliçó inaugural del curs acadèmic 2003-2004 de la UOC (2003: Barcelona) [en línia]. UOC. [Data de consulta: dd/mm/aa/].
Debat virtual: "L'administració electrònica: terra promesa o cursa d'obstacles sense resultats?" [debat en català]
Debate virtual: "La administración electrónica: ¿tierra prometida o carrera de obstáculos sin resultados?" [debat en espanyol]
Selecció de lectures per al debat virtual


Si vols citar aquest document, pots fer servir la següent referència:

BORGE, Rosa; CERRILLO, Agustí (2003). L'administració electrònica: terra promesa o cursa d'obstacles sense resultats? [síntesi de debat en línia]. UOC. [Data de consulta: dd/mm/aa].
<http://www.uoc.edu/dt/20358/index.html> 

[Data de publicació: novembre de 2003]


SUMARI
1.L'administració electrònica i els serveis públics
2.Les TIC i la democràcia
3.Conclusió