De conformitat amb la Llei de defensa de la competència de l’any 1989 a Espanya hi  havia un Servei i un Tribunal de Defensa de la Competència que responien a un model centralitzat. Les raons adduïdes posteriorment a favor d’un model de distribució de competències eren, entre d’altres, la convivència a la Unió Europea dels models comunitaris amb els propis de cada estat, i el fet que, si bé la legislació sobre defensa de la competència no podia atribuir-se a les comunitats autònomes, sí que ho podia ser la seva execució. Després de la sentència 208/1999 del Tribunal Constitucional que deixà la porta oberta a les comunitats autònomes que volguessin tenir organismes propis de defensa de la competència, a Catalunya es crearen l’any 2002 el Tribunal Català de Defensa de la Competència (TCDC) i la Direcció General de Defensa de la Competència.

Les dues grans àrees d’actuació d’aquests òrgans catalans són la vigilància per evitar conductes que impedeixin, falsegin o restringeixin en tot o en part la competència, i el foment de la lliure competència en el que es coneix per advocacy of competition. Entre les activitats del Tribunal hi ha la realització de propostes de millora de la legislació, l’elaboració d’estudis i d’informes –com en el cas del paquet de modernització impulsat per la Comissió Europea– o l’organització de seminaris i jornades com la de Competència i TIC, especialment justificada per la importància de les repercussions socials i econòmiques del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació.