Una de les conseqüències principals de l’ús social de les tecnologies de la informació i la comunicació és la intensificació de les transformacions dels mitjans de comunicació tradicionals i l’aparició de nous media. Aquest procés es correspon amb la necessitat d’analitzar amb deteniment termes com informació o comunicació, més quotidians que mai, però també més complexos.

Però hi ha més correspondències: s’esdevé una dissolució de les barreres entre els productors culturals i els públics –com ja s’ha pogut observar en el camp de l’entreteniment–, fins al punt que els darrers adquireixen la capacitat no tan sols d’influir en la producció, sinó de convertir-se ells mateixos en productors. Amb molta prudència podem afirmar que actualment s’obren camins cap a una “desinstitucionalització” de la informació i la comunicació. Internet, les comunicacions mòbils i les eines de producció digital deixen al nostre abast noves i efectives vies de creació i difusió, però alhora posen sobre la taula la necessitat de comprendre adequadament una nova realitat i les competències dels nous professionals.

Mitjançant aquest article vull exposar algunes reflexions sobre l’evolució dels perfils dels professionals de la informació, com també la vinculació d’aquests nous perfils i la societat de la qual s’erigeixen en element fonamental.