En aquesta conferència, Xavier Rubert de Ventós reflexiona sobre els mecanismes del coneixement i posa damunt la taula les màximes següents: tota afirmació general és falsa; màxim no sempre equival a òptim; com més sabem, més conscients som de les nostres mancances; sovint fem grans troballes quan no les busquem, fruit de la casualitat. A més a més, fa èmfasi en la necessitat que el coneixement sigui harmònic i delicat, s'adapti a l'entorn i es posi en relació amb la memòria i els records.