ESPAI DE BOLONYA
ESPAI DE CONSULTA
Si tinc una diplomatura i en aquests moments curso un màster de 60 crèdits ECTS, quan l'acabi tindré l'equivalent a una llicenciatura?
Si curso una llicenciatura i finalment m'haig d'adaptar a un nou pla d'estudis que s'ajusta als criteris de Bolonya, què passa amb les assignatures que ja he aprovat i no són exactament iguals en el nou pla?
Si tinc acabats una diplomatura i un postgrau, els podré convalidar a les noves titulacions?
Actualment faig la llicenciatura que té 300 crèdits i ja n'he aprovat 240. Quan entri en vigor la nova titulació de 240 crèdits ECTS, tindré homologat directament el nou títol?
Actualment curso una enginyeria tècnica. Quan l'acabi, amb les noves titulacions de grau de Bolonya, tindré una titulació equivalent a la titulació superior?
Actualment curso una enginyeria tècnica. Quan l'acabi, amb les noves titulacions de grau de Bolonya, tindré una titulació equivalent a la titulació superior?
Si tinc una diplomatura de Ciències Empresarials de 183 crèdits i la nova titulació de grau tindrà 240 crèdits, hauré de cursar 60 crèdits més per a tenir una titulació universitària?
Si tinc una llicenciatura de Humanitats de 300 crèdits i les futures noves titulacions de grau tindran 240 crèdits i els màsters 60, podré convalidar el meu títol per un de grau i un de màster?
Quina diferència hi ha entre els màsters oficials i els que no són oficials?
Quan comencin les noves titulacions, si no he acabat els meus estudis de llicenciatura, com podré adaptar-me a la titulació de grau corresponent?
Si curso una llicenciatura i finalment m'haig d'adaptar a un nou pla d'estudis que s'ajusta als criteris de Bolonya, què passa amb les assignatures que ja he aprovat i no són exactament iguals en el nou pla?
Si tinc acabats una diplomatura i un postgrau, els podré convalidar a les noves titulacions?
Actualment faig la llicenciatura que té 300 crèdits i ja n'he aprovat 240. Quan entri en vigor la nova titulació de 240 crèdits ECTS, tindré homologat directament el nou títol?
Actualment curso una enginyeria tècnica. Quan l'acabi, amb les noves titulacions de grau de Bolonya, tindré una titulació equivalent a la titulació superior?
Actualment curso una enginyeria tècnica. Quan l'acabi, amb les noves titulacions de grau de Bolonya, tindré una titulació equivalent a la titulació superior?
Si tinc una diplomatura de Ciències Empresarials de 183 crèdits i la nova titulació de grau tindrà 240 crèdits, hauré de cursar 60 crèdits més per a tenir una titulació universitària?
Si tinc una llicenciatura de Humanitats de 300 crèdits i les futures noves titulacions de grau tindran 240 crèdits i els màsters 60, podré convalidar el meu títol per un de grau i un de màster?
Quina diferència hi ha entre els màsters oficials i els que no són oficials?
Quan comencin les noves titulacions, si no he acabat els meus estudis de llicenciatura, com podré adaptar-me a la titulació de grau corresponent?
Generals
Què és el crèdit ECTS?
Què és el suplement del diploma o suplement europeu al títol?
Què són les directrius per al disseny de plans d'estudis?
Què són les directrius específiques?
Continuarà havent-hi assignatures troncals, optatives i de lliure elecció?
Quina estructura tindran els estudis universitaris?
Què és el Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT)?
Sobre els títols de grau
En l'organització dels títols oficials d'una universitat, hi podrà haver mòduls o matèries comuns per a diversos títols?
Hi podrà haver plans d'estudis interuniversitaris conjunts i s'emetrà un únic títol conjunt?
Quins passos se seguiran per a aprovar els plans d'estudis?
Quina diferència hi ha entre els continguts formatius comuns i les antigues matèries troncals?
L'ordenació temporal de les matèries corresponents als continguts formatius comuns s'especificarà en les directrius per al disseny de plans d'estudi?
Un pla d'estudis pot ampliar el nombre de crèdits assignats als continguts formatius comuns en les directrius per al disseny de plans d'estudi?
Què és el certificat d'estudis universitaris inicials?
Quina diferència hi ha entre les pràctiques externes (o pràcticum) i el treball de fi de grau?
Sobre els màsters i els doctorats
Quin és l'òrgan responsable dels programes de postgrau?
Hi podrà haver programes de postgrau interuniversitaris?
Com es regulen i s'organitzen els postgraus conjunts internacionals?
Quins objectius persegueixen els estudis de màster?
Els estudis de màster podran incorporar especialitats?
Qui decideix la durada d'un títol d'un màster?
Es poden oferir màsters impartits exclusivament en anglès?
Quina diferència hi ha entre les pràctiques externes (o pràcticum) i el treball de fi de màster?
Quin objectiu persegueixen els estudis de doctorat?
El doctorat pot ser una unitat específica dels programes de postgrau?
Com s'articula la formació doctoral?
Quina serà l'extensió dels estudis de doctorat?
Què és la menció doctor europeus?
Sobre la pràctica docent
Quan dissenyo una assignatura, en quin moment he de tenir en compte els crèdits ECTS?
Com he de calcular el temps de treball de l'estudiant en una assignatura?
Què entenem per perfil professional?
Què és una competència?
Com es formula una competència?
Com s'organitzen les competències a la UOC?
Què és una competència específica?
Què és una competència transversal?
Què és una competència general de la UOC?
Què són els objectius d'aprenentatge?
Com es formulen els objectius d'aprenentatge?
El fet que es dissenyi per competències vol dir que les assignatures deixaran de tenir objectius?
Com afectaran les competències l'avaluació de l'assignatura?
Si tinc una diplomatura i en aquests moments curso un màster de 60 crèdits ECTS, quan l'acabi tindré l'equivalent a una llicenciatura?
Aquesta equivalència no és correcta. L'acumulació de crèdits de diferents títols no serveix per a modificar el nivell de titulació acadèmica actual. A hores d'ara, el Ministeri d'Educació i Ciència encara ha d’establir quina serà l'equivalència entre una diplomatura actual i els futurs títols de grau.
Aquesta equivalència no és correcta. L'acumulació de crèdits de diferents títols no serveix per a modificar el nivell de titulació acadèmica actual. A hores d'ara, el Ministeri d'Educació i Ciència encara ha d’establir quina serà l'equivalència entre una diplomatura actual i els futurs títols de grau.
Si curso una llicenciatura i finalment m'haig d'adaptar a un nou pla d'estudis que s'ajusta als criteris de Bolonya, què passa amb les assignatures que ja he aprovat i no són exactament iguals en el nou pla?
Els nous plans d'estudis contemplaran l'expedient ja consolidat per tal que no es perdi res del que s'hagi cursat i superat fins aleshores. Caldrà veure en cada cas quina equivalència en crèdits hi haurà, ja que no en tots els casos serà la mateixa.
Els nous plans d'estudis contemplaran l'expedient ja consolidat per tal que no es perdi res del que s'hagi cursat i superat fins aleshores. Caldrà veure en cada cas quina equivalència en crèdits hi haurà, ja que no en tots els casos serà la mateixa.
Si tinc acabats una diplomatura i un postgrau, els podré convalidar a les noves titulacions?
Els títols acadèmics que hi ha ara no perdran el seu valor legal amb l'entrada en vigor de les noves titulacions; per tant, no caldrà fer-ne cap convalidació. En aquest cas particular, permetran accedir a una possible formació de màster.
Els títols acadèmics que hi ha ara no perdran el seu valor legal amb l'entrada en vigor de les noves titulacions; per tant, no caldrà fer-ne cap convalidació. En aquest cas particular, permetran accedir a una possible formació de màster.
Actualment faig la llicenciatura que té 300 crèdits i ja n'he aprovat 240. Quan entri en vigor la nova titulació de 240 crèdits ECTS, tindré homologat directament el nou títol?
Aquesta equivalència de crèdits no és correcta, ja que els crèdits actuals i els crèdits ECTS són mesures diferents. Quan entrin en vigor les noves titulacions, si encara no has acabat la que curses i fas una adaptació a la nova, els 240 crèdits que tens aprovats no necessàriament equivaldran al mateix nombre de crèdits ECTS, i molt probablement aquest serà inferior. En qualsevol cas, això dependrà de les condicions que cada universitat estableixi per a facilitar l'adaptació d'un pla a l'altre.
Aquesta equivalència de crèdits no és correcta, ja que els crèdits actuals i els crèdits ECTS són mesures diferents. Quan entrin en vigor les noves titulacions, si encara no has acabat la que curses i fas una adaptació a la nova, els 240 crèdits que tens aprovats no necessàriament equivaldran al mateix nombre de crèdits ECTS, i molt probablement aquest serà inferior. En qualsevol cas, això dependrà de les condicions que cada universitat estableixi per a facilitar l'adaptació d'un pla a l'altre.
Actualment curso una enginyeria tècnica. Quan l'acabi, amb les noves titulacions de grau de Bolonya, tindré una titulació equivalent a la titulació superior?
El pla d'estudis que curses en aquest moment et permetrà obtenir el títol d'enginyer tècnic i en cap cas no equivaldrà a un títol superior de l'actual oferta acadèmica. Quan els plans d'estudi de grau i de postgrau d'aquest àmbit de coneixement siguin establerts, podràs saber quins requisits et caldrà complir per a accedir tant a un títol de grau com a un títol de màster.
El pla d'estudis que curses en aquest moment et permetrà obtenir el títol d'enginyer tècnic i en cap cas no equivaldrà a un títol superior de l'actual oferta acadèmica. Quan els plans d'estudi de grau i de postgrau d'aquest àmbit de coneixement siguin establerts, podràs saber quins requisits et caldrà complir per a accedir tant a un títol de grau com a un títol de màster.
Quan començarà la UOC a oferir les noves titulacions de grau i postgrau?
Quant a la formació de postgrau, la UOC va començar a impartir cursos amb un disseny ajustat als criteris de l'EEES el setembre del 2006, oferint tres màsters oficials. Quant a la formació de grau, segons el calendari proposat pel Ministeri d'Educació i Ciència, s'haurien de començar a impartir en el curs 2008-09.
Quant a la formació de postgrau, la UOC va començar a impartir cursos amb un disseny ajustat als criteris de l'EEES el setembre del 2006, oferint tres màsters oficials. Quant a la formació de grau, segons el calendari proposat pel Ministeri d'Educació i Ciència, s'haurien de començar a impartir en el curs 2008-09.
Si tinc una diplomatura de Ciències Empresarials de 183 crèdits i la nova titulació de grau tindrà 240 crèdits, hauré de cursar 60 crèdits més per a tenir una titulació universitària?
No. Les titulacions de diplomatura actuals continuaran essent titulacions universitàries amb plena validesa. Quan els plans d'estudis de grau i de postgrau d'aquest àmbit de coneixement siguin establerts, podràs conèixer quins requisits et caldrà complir per a accedir a uns estudis de màster.
No. Les titulacions de diplomatura actuals continuaran essent titulacions universitàries amb plena validesa. Quan els plans d'estudis de grau i de postgrau d'aquest àmbit de coneixement siguin establerts, podràs conèixer quins requisits et caldrà complir per a accedir a uns estudis de màster.
Si tinc una llicenciatura de Humanitats de 300 crèdits i les futures noves titulacions de grau tindran 240 crèdits i els màsters 60, podré convalidar el meu títol per un de grau i un de màster?
No, les titulacions actuals seran plenament vigents i no s'homologaran a les noves. L'equivalència en crèdits feta en aquests càlculs és errònia. En l'actual còmput de crèdits, 1 crèdit equival a 15 hores lectives en el cas de la UOC, i 10 hores en el cas de les altres universitats; en canvi, en les noves titulacions 1 crèdit equivaldrà a entre 25 i 30 hores de treball acadèmic de l'estudiant. Per tant, no es pot fer una equivalència automàtica de crèdits.
No, les titulacions actuals seran plenament vigents i no s'homologaran a les noves. L'equivalència en crèdits feta en aquests càlculs és errònia. En l'actual còmput de crèdits, 1 crèdit equival a 15 hores lectives en el cas de la UOC, i 10 hores en el cas de les altres universitats; en canvi, en les noves titulacions 1 crèdit equivaldrà a entre 25 i 30 hores de treball acadèmic de l'estudiant. Per tant, no es pot fer una equivalència automàtica de crèdits.
Quina diferència hi ha entre els màsters oficials i els que no són oficials?
Els màsters oficials amb orientació investigadora permetran obtenir un títol acadèmic que obrirà la porta a poder presentar un projecte de tesi a qualsevol universitat espanyola que accepti el doctorand o doctoranda. En canvi, els màsters no oficials no habilitaran per a continuar aquest itinerari acadèmic. Continuaran existint com a titulacions pròpies en tant que les universitats tinguin interès a cobrir les demandes de formació especialitzada en determinats àmbits de coneixement no orientades a la carrera investigadora. Això sí, no podran anomenar-se màster perquè aquesta nomenclatura quedarà reservada per als actuals màsters oficials.
Els màsters oficials amb orientació investigadora permetran obtenir un títol acadèmic que obrirà la porta a poder presentar un projecte de tesi a qualsevol universitat espanyola que accepti el doctorand o doctoranda. En canvi, els màsters no oficials no habilitaran per a continuar aquest itinerari acadèmic. Continuaran existint com a titulacions pròpies en tant que les universitats tinguin interès a cobrir les demandes de formació especialitzada en determinats àmbits de coneixement no orientades a la carrera investigadora. Això sí, no podran anomenar-se màster perquè aquesta nomenclatura quedarà reservada per als actuals màsters oficials.
Quan comencin les noves titulacions, si no he acabat els meus estudis de llicenciatura, com podré adaptar-me a la titulació de grau corresponent?
A hores d'ara, encara no s'han concretat els criteris que s'hauran de seguir per tal que els estudiants que cursin les titulacions actuals puguin fer un procés d'adaptació per a passar a les noves titulacions de grau. Tot i així, quan comencin a impartir-se les noves titulacions, les diferents universitats establiran mecanismes perquè això sigui possible.
A hores d'ara, encara no s'han concretat els criteris que s'hauran de seguir per tal que els estudiants que cursin les titulacions actuals puguin fer un procés d'adaptació per a passar a les noves titulacions de grau. Tot i així, quan comencin a impartir-se les noves titulacions, les diferents universitats establiran mecanismes perquè això sigui possible.
Què és el crèdit ECTS?
El crèdit ECTS (European Credit Transfer System) és la unitat de mesura a partir de la qual es dissenyen i creen les titulacions en el marc de l'EEES. Es basa en el còmput del treball de l'estudiant (hores lectives, hores d'estudi i d'elaboració de treballs i pràctiques) i equival a entre 25 i 30 hores del seu treball acadèmic.
La utilització de l'ECTS, per part de totes les universitats de l'EEES, té com a objectiu compartir un sistema de mesura únic que permeti comparar la càrrega lectiva de les titulacions amb la finalitat d'afavorir la mobilitat i el reconeixement de títols.
El crèdit ECTS (European Credit Transfer System) és la unitat de mesura a partir de la qual es dissenyen i creen les titulacions en el marc de l'EEES. Es basa en el còmput del treball de l'estudiant (hores lectives, hores d'estudi i d'elaboració de treballs i pràctiques) i equival a entre 25 i 30 hores del seu treball acadèmic.
La utilització de l'ECTS, per part de totes les universitats de l'EEES, té com a objectiu compartir un sistema de mesura únic que permeti comparar la càrrega lectiva de les titulacions amb la finalitat d'afavorir la mobilitat i el reconeixement de títols.
Què és el suplement del diploma o suplement europeu al títol?
El suplement del diploma o suplement europeu al títol és un document que acompanyarà el títol universitari amb informació acadèmica rellevant sobre els estudis cursats (per exemple, les assignatures cursades) i també informació de tipus professional, com ara les competències adquirides. L'objectiu fonamental és fer del títol universitari un document fàcilment comprensible i, sobretot, comparable entre tots els països de la UE, per a facilitar la mobilitat acadèmica i professional dels titulats entre les universitats i els mercats professionals d'aquests països.
El suplement del diploma o suplement europeu al títol és un document que acompanyarà el títol universitari amb informació acadèmica rellevant sobre els estudis cursats (per exemple, les assignatures cursades) i també informació de tipus professional, com ara les competències adquirides. L'objectiu fonamental és fer del títol universitari un document fàcilment comprensible i, sobretot, comparable entre tots els països de la UE, per a facilitar la mobilitat acadèmica i professional dels titulats entre les universitats i els mercats professionals d'aquests països.
Què són les directrius per al disseny de plans d'estudis?
Són normes establertes pel Govern estatal que hauran de complir tots els plans d'estudis universitaris de l'Estat espanyol que permetin obtenir un títol oficial de primer, segon o tercer cicle.
Ex.: Per a obtenir un títol de grau s'hauran de superar 240 crèdits ECTS.
Són normes establertes pel Govern estatal que hauran de complir tots els plans d'estudis universitaris de l'Estat espanyol que permetin obtenir un títol oficial de primer, segon o tercer cicle.
Ex.: Per a obtenir un títol de grau s'hauran de superar 240 crèdits ECTS.
Què són les directrius específiques?
Determinades professions exigeixen tenir un títol específic. En aquests casos els títols han de complir les directrius específiques establertes en la normativa corresponent. Són títols d'aquest tipus els que habiliten per a l'exercici de professions regulades en la directriu comunitària 2005/36/CE o en altres normes anàlogues del dret espanyol.
Ex.: Metge
Determinades professions exigeixen tenir un títol específic. En aquests casos els títols han de complir les directrius específiques establertes en la normativa corresponent. Són títols d'aquest tipus els que habiliten per a l'exercici de professions regulades en la directriu comunitària 2005/36/CE o en altres normes anàlogues del dret espanyol.
Ex.: Metge
Continuarà havent-hi assignatures troncals, optatives i de lliure elecció?
Arran de la desaparició del catàleg oficial de titulacions i de les directrius generals corresponents, desapareix l'actual classificació de les assignatures en troncals, optatives i de lliure elecció.
En els plans d'estudis de les titulacions adaptades al nou marc europeu, pel fet de no haver-hi un catàleg de titulacions, desapareix el concepte de troncalitat. Les assignatures podran ser obligatòries o optatives, i desapareixeran les de lliure elecció tal com l’entenem actualment.
Arran de la desaparició del catàleg oficial de titulacions i de les directrius generals corresponents, desapareix l'actual classificació de les assignatures en troncals, optatives i de lliure elecció.
En els plans d'estudis de les titulacions adaptades al nou marc europeu, pel fet de no haver-hi un catàleg de titulacions, desapareix el concepte de troncalitat. Les assignatures podran ser obligatòries o optatives, i desapareixeran les de lliure elecció tal com l’entenem actualment.
Quina estructura tindran els estudis universitaris?
Els estudis universitaris s'estructuraran en dos nivells: el grau i el postgrau. Aquests dos nivells s'organitzaran en tres cicles.
Primer nivell: el grau
Segon nivell: el postgrau
El segon nivell comprèn els estudis de segon cicle, el màster i els estudis de tercer cicle, el doctorat.
Els estudis universitaris s'estructuraran en dos nivells: el grau i el postgrau. Aquests dos nivells s'organitzaran en tres cicles.
Primer nivell: el grau
- El primer nivell correspon al primer cicle i permetrà obtenir el títol oficial de grau. Comprendrà ensenyaments bàsics o formació general que habilitaran per a l'exercici professional, i per a obtenir-lo caldrà haver superat 240 crèdits (4 cursos lectius).
Segon nivell: el postgrau
El segon nivell comprèn els estudis de segon cicle, el màster i els estudis de tercer cicle, el doctorat.
- El segon cicle correspon als estudis de màster i serà orientat a la formació avançada, multidisciplinària o especialitzada. Per a obtenir aquest títol oficial caldrà superar un mínim de 60 crèdits (1 curs). El pla d'estudis d'algunes titulacions de màster podrà ampliar el nombre de crèdits que cal superar per a obtenir-les fins a un màxim de 120 crèdits (2 cursos). Per a accedir a estudis de segon cicle serà imprescindible tenir un títol de grau.
- El tercer cicle correspon als estudis de doctorat (3-4 anys) i tindrà com a finalitat la formació avançada de l'estudiant en recerca i tècniques d'investigació. El títol de doctor i doctora continuarà essent el màxim grau acadèmic i es podrà obtenir després de fer una tesi doctoral. Per a accedir a estudis de tercer cicle serà imprescindible haver superat un mínim de 300 crèdits entre el primer i el segon cicle, amb el requisit que un mínim de 60 corresponguin a ensenyaments de postgrau.
Què és el Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT)?
És el registre on hauran de ser inscrits totes les universitats i tots els centres d'ensenyament superior, i també tots els seus títols oficials acreditats (grau, màster i doctor).
És el registre on hauran de ser inscrits totes les universitats i tots els centres d'ensenyament superior, i també tots els seus títols oficials acreditats (grau, màster i doctor).
En l'organització dels títols oficials d'una universitat, hi podrà haver mòduls o matèries comuns per a diversos títols?
Les universitats podran establir mòduls o assignatures comuns en els plans d'estudis que comprenguin matèries amb continguts similars. Es recomana que això sigui així per a facilitar el reconeixement en cas que els estudiants vulguin canviar de carrera o alternar estudis en disciplines afins.
Les universitats podran establir mòduls o assignatures comuns en els plans d'estudis que comprenguin matèries amb continguts similars. Es recomana que això sigui així per a facilitar el reconeixement en cas que els estudiants vulguin canviar de carrera o alternar estudis en disciplines afins.
Hi podrà haver plans d'estudis interuniversitaris conjunts i s'emetrà un únic títol conjunt?
Sí que es podran organitzar plans d'estudis conjunts que portin a l'obtenció d'un únic títol oficial, la docència dels quals sigui impartida per dues o més universitats espanyoles. Per a impartir aquest títol, hauran de signar prèviament un conveni de col•laboració per a aquesta finalitat i tramitar una única sol•licitud d'homologació del títol davant del Consell de Coordinació Universitària.
Les universitats espanyoles també podran signar convenis amb universitats estrangeres per a impartir programes conjunts. Serà necessari signar un conveni que estableixi les condicions per a desenvolupar-los i per a gestionar els expedients dels estudiants, i també els procediments per a l'expedició i la custòdia del títol. En aquest cas, el Ministeri d'Educació i Ciència regularà l'homologació d'aquests plans i títols.
Sí que es podran organitzar plans d'estudis conjunts que portin a l'obtenció d'un únic títol oficial, la docència dels quals sigui impartida per dues o més universitats espanyoles. Per a impartir aquest títol, hauran de signar prèviament un conveni de col•laboració per a aquesta finalitat i tramitar una única sol•licitud d'homologació del títol davant del Consell de Coordinació Universitària.
Les universitats espanyoles també podran signar convenis amb universitats estrangeres per a impartir programes conjunts. Serà necessari signar un conveni que estableixi les condicions per a desenvolupar-los i per a gestionar els expedients dels estudiants, i també els procediments per a l'expedició i la custòdia del títol. En aquest cas, el Ministeri d'Educació i Ciència regularà l'homologació d'aquests plans i títols.
Quins passos se seguiran per a aprovar els plans d'estudis?
En els passos per a l'aprovació dels plans d'estudis hi intervenen: el Govern estatal, les universitats, l'òrgan competent de la comunitat autònoma a la qual la universitat pertany i el Consell d'Universitats.
La universitat que vulgui implantar un determinat títol dissenyarà el corresponent pla d'estudis incloent-hi les directrius generals establertes pel Govern.
La comunitat autònoma a què pertanyi la universitat n'autoritzarà la implantació, després d'avaluar-ne l'interès i l'oportunitat, i també l'existència de mitjans i recursos adequats.
El Consell de Coordinació Universitària comprovarà que el pla d'estudis s'adequa a les directrius i que és coherent amb la denominació del títol proposat.
El Govern comprovarà que el títol té l'autorització autonòmica corresponent, vetllarà perquè la informació que serà publicada en el registre no indueixi a error i n'ordenarà la inscripció en el registre oficial. Aquesta inscripció comportarà l'acreditació del títol.
En els passos per a l'aprovació dels plans d'estudis hi intervenen: el Govern estatal, les universitats, l'òrgan competent de la comunitat autònoma a la qual la universitat pertany i el Consell d'Universitats.
La universitat que vulgui implantar un determinat títol dissenyarà el corresponent pla d'estudis incloent-hi les directrius generals establertes pel Govern.
La comunitat autònoma a què pertanyi la universitat n'autoritzarà la implantació, després d'avaluar-ne l'interès i l'oportunitat, i també l'existència de mitjans i recursos adequats.
El Consell de Coordinació Universitària comprovarà que el pla d'estudis s'adequa a les directrius i que és coherent amb la denominació del títol proposat.
El Govern comprovarà que el títol té l'autorització autonòmica corresponent, vetllarà perquè la informació que serà publicada en el registre no indueixi a error i n'ordenarà la inscripció en el registre oficial. Aquesta inscripció comportarà l'acreditació del títol.
Quina diferència hi ha entre els continguts formatius comuns i les antigues matèries troncals?
Les matèries troncals es descrivien únicament pel seu contingut. Es dissenyaven a partir dels coneixements que permetien assolir. Si un estudiant volia conèixer l'assignatura abans de matricular-s'hi, podia conèixer quins continguts teòrics o procedimentals hi aprendria, però no quines capacitats de tipus professionalitzador podria assolir.
Els nous continguts formatius comuns, a més d'incloure la descripció dels coneixements teòrics o procedimentals, es dissenyen i defineixen segons les competències, les habilitats i les destreses que permeten treballar i adquirir a l'estudiant.
Les matèries troncals es descrivien únicament pel seu contingut. Es dissenyaven a partir dels coneixements que permetien assolir. Si un estudiant volia conèixer l'assignatura abans de matricular-s'hi, podia conèixer quins continguts teòrics o procedimentals hi aprendria, però no quines capacitats de tipus professionalitzador podria assolir.
Els nous continguts formatius comuns, a més d'incloure la descripció dels coneixements teòrics o procedimentals, es dissenyen i defineixen segons les competències, les habilitats i les destreses que permeten treballar i adquirir a l'estudiant.
L'ordenació temporal de les matèries corresponents als continguts formatius comuns s'especificarà en les directrius per al disseny de plans d'estudi?
Sí. Els 60 crèdits corresponents a aquests continguts s' hauran d'oferir en els dos primers cursos acadèmics d'una titulació. L'objectiu d'aquesta mesura és potenciar i facilitar la mobilitat dels estudiants.
Sí. Els 60 crèdits corresponents a aquests continguts s' hauran d'oferir en els dos primers cursos acadèmics d'una titulació. L'objectiu d'aquesta mesura és potenciar i facilitar la mobilitat dels estudiants.
Un pla d'estudis pot ampliar el nombre de crèdits assignats als continguts formatius comuns en les directrius per al disseny de plans d'estudi?
Sí. Les directrius fixen el nombre mínim de crèdits formatius comuns que ha de tenir el pla (60 crèdits ECTS), però no pas el màxim.
Sí. Les directrius fixen el nombre mínim de crèdits formatius comuns que ha de tenir el pla (60 crèdits ECTS), però no pas el màxim.
Què és el certificat d'estudis universitaris inicials?
És un certificat que les universitats podran decidir lliurement si expedeixen o no en el marc dels estudis de grau. La seva expedició acreditarà:
És un certificat que les universitats podran decidir lliurement si expedeixen o no en el marc dels estudis de grau. La seva expedició acreditarà:
- La superació de 120 crèdits ECTS d'un títol de grau
- La superació de 60 crèdits, inclosos en els 120 crèdits ECTS del títol de grau, corresponents a les matèries comunes
Quina diferència hi ha entre les pràctiques externes (o pràcticum) i el treball de fi de grau?
Les pràctiques externes podran ser tant obligatòries com optatives, tindran una durada màxima de 60 crèdits ECTS i s'hauran de programar en els dos darrers cursos d'una titulació.
El treball de fi de grau és obligatori, tindrà una durada mínima de 6 crèdits ECTS i màxima de 30 crèdits ECTS. S'haurà de fer durant el darrer curs d'una titulació i no podrà ser avaluat fins que l'estudiant no hagi superat totes les altres avaluacions previstes en el títol.
Les pràctiques externes podran ser tant obligatòries com optatives, tindran una durada màxima de 60 crèdits ECTS i s'hauran de programar en els dos darrers cursos d'una titulació.
El treball de fi de grau és obligatori, tindrà una durada mínima de 6 crèdits ECTS i màxima de 30 crèdits ECTS. S'haurà de fer durant el darrer curs d'una titulació i no podrà ser avaluat fins que l'estudiant no hagi superat totes les altres avaluacions previstes en el títol.
Quin és l'òrgan responsable dels programes de postgrau?
La universitat té llibertat per a decidir quin serà l'òrgan responsable dels programes i n'assumirà l'organització. Tant ho podran ser un departament universitari o una facultat com un institut universitari d'investigació, o bé un centre de postgrau establert amb aquesta finalitat.
La universitat té llibertat per a decidir quin serà l'òrgan responsable dels programes i n'assumirà l'organització. Tant ho podran ser un departament universitari o una facultat com un institut universitari d'investigació, o bé un centre de postgrau establert amb aquesta finalitat.
Hi podrà haver programes de postgrau interuniversitaris?
Sí. Les universitats implicades hauran de signar prèviament un conveni que especifiqui quina de les universitats participants serà la responsable de tramitar els expedients dels estudiants, i també l'expedició i el registre d'un únic títol conjunt oficial de postgrau, o bé si cada universitat expedirà el títol corresponent.
Sí. Les universitats implicades hauran de signar prèviament un conveni que especifiqui quina de les universitats participants serà la responsable de tramitar els expedients dels estudiants, i també l'expedició i el registre d'un únic títol conjunt oficial de postgrau, o bé si cada universitat expedirà el títol corresponent.
Com es regulen i s'organitzen els postgraus conjunts internacionals?
La regulació i l'organització dels postgraus conjunts internacionals aniran a càrrec del Ministeri d'Educació i Ciència. El Ministeri regularà les condicions i els requisits per a l'homologació del títol i l'organització dels estudis que inclouran l'establiment de convenis entre les universitats participants. En el conveni s'especificaran les condicions per al desenvolupament del programa i per a la gestió dels expedients dels estudiants, i també els procediments per a l'expedició i custòdia del títol.
La regulació i l'organització dels postgraus conjunts internacionals aniran a càrrec del Ministeri d'Educació i Ciència. El Ministeri regularà les condicions i els requisits per a l'homologació del títol i l'organització dels estudis que inclouran l'establiment de convenis entre les universitats participants. En el conveni s'especificaran les condicions per al desenvolupament del programa i per a la gestió dels expedients dels estudiants, i també els procediments per a l'expedició i custòdia del títol.
Quins objectius persegueixen els estudis de màster?
Els estudis de màster tenen com a objectiu aconseguir que l'estudiant adquireixi una formació d'alt nivell, especialitzada tant en una àrea específica del saber com en àrees interdisciplinàries, amb la finalitat de millorar les competències específiques en algun àmbit professional o disciplinari. Entre aquests àmbits s'inclou la investigació; per tant, el màster podrà integrar-se com a part de la formació per a la obtenció del títol de doctor.
Els estudis de màster tenen com a objectiu aconseguir que l'estudiant adquireixi una formació d'alt nivell, especialitzada tant en una àrea específica del saber com en àrees interdisciplinàries, amb la finalitat de millorar les competències específiques en algun àmbit professional o disciplinari. Entre aquests àmbits s'inclou la investigació; per tant, el màster podrà integrar-se com a part de la formació per a la obtenció del títol de doctor.
Els estudis de màster podran incorporar especialitats?
Sí que podran incorporar especialitats que corresponguin a un àmbit científic, humanístic, tecnològic o professional.
Sí que podran incorporar especialitats que corresponguin a un àmbit científic, humanístic, tecnològic o professional.
Qui decideix la durada d'un títol d'un màster?
La universitat responsable d'organitzar-lo en decideix la durada. El nombre de crèdits que els estudiants hauran de superar per a obtenir el títol de màster serà d'un mínim de 60 i un màxim de 120. Es podran organitzar en 1 o 2 cursos. No obstant això, l'oferta de crèdits per part de la universitat podrà ser superior a 120 per a poder oferir prou optatives per a completar les diferents especialitats recollides en el programa.
La universitat responsable d'organitzar-lo en decideix la durada. El nombre de crèdits que els estudiants hauran de superar per a obtenir el títol de màster serà d'un mínim de 60 i un màxim de 120. Es podran organitzar en 1 o 2 cursos. No obstant això, l'oferta de crèdits per part de la universitat podrà ser superior a 120 per a poder oferir prou optatives per a completar les diferents especialitats recollides en el programa.
Es poden oferir màsters impartits exclusivament en anglès?
El Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació no té redactada cap instrucció quant a l'oferta de màsters impartits en anglès. Tanmateix, fa una recomanació a les universitats en posició d'equilibri i considera que cal preveure certa presència de les llengües oficials a Catalunya en la línia del que ja hi ha establert en les propostes dels Erasmus Mundus.
El Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació no té redactada cap instrucció quant a l'oferta de màsters impartits en anglès. Tanmateix, fa una recomanació a les universitats en posició d'equilibri i considera que cal preveure certa presència de les llengües oficials a Catalunya en la línia del que ja hi ha establert en les propostes dels Erasmus Mundus.
Quina diferència hi ha entre les pràctiques externes (o pràcticum) i el treball de fi de màster?
Les pràctiques externes podran ser tant obligatòries com optatives, tindran una durada màxima del 50% dels crèdits ECTS totals del títol.
El treball de fi de màster és obligatori, tindrà una durada mínima del 10% i màxima del 25% dels crèdits ECTS totals del títol. No podrà ser avaluat fins que l'estudiant no hagi superat totes les altres avaluacions previstes en el títol.
Les pràctiques externes podran ser tant obligatòries com optatives, tindran una durada màxima del 50% dels crèdits ECTS totals del títol.
El treball de fi de màster és obligatori, tindrà una durada mínima del 10% i màxima del 25% dels crèdits ECTS totals del títol. No podrà ser avaluat fins que l'estudiant no hagi superat totes les altres avaluacions previstes en el títol.
Quin objectiu persegueixen els estudis de doctorat?
Els estudis de doctorat tenen com a objectiu la formació avançada del doctorand o doctoranda en procediments i tècniques d'investigació. Per a l'obtenció del títol de doctor o doctora s'exigirà l'elaboració i la presentació de la corresponent tesi doctoral, consistent en un treball científic amb resultats d'investigació originals.
Els estudis de doctorat tenen com a objectiu la formació avançada del doctorand o doctoranda en procediments i tècniques d'investigació. Per a l'obtenció del títol de doctor o doctora s'exigirà l'elaboració i la presentació de la corresponent tesi doctoral, consistent en un treball científic amb resultats d'investigació originals.
El doctorat pot ser una unitat específica dels programes de postgrau?
Sí, el doctorat podrà constituir-se en una unitat específica diferenciada dels programes orientats a l'obtenció dels títols de màster. Les universitats tindran la llibertat de constituir aquestes unitats específiques quan així ho aconsellin criteris com: el nombre de doctorands i investigadors implicats, la complexitat de l'activitat formativa o la dimensió internacional de l'etapa doctoral d'un programa de postgrau.
Sí, el doctorat podrà constituir-se en una unitat específica diferenciada dels programes orientats a l'obtenció dels títols de màster. Les universitats tindran la llibertat de constituir aquestes unitats específiques quan així ho aconsellin criteris com: el nombre de doctorands i investigadors implicats, la complexitat de l'activitat formativa o la dimensió internacional de l'etapa doctoral d'un programa de postgrau.
Com s'articula la formació doctoral?
Els programes de doctorat inclouran un període de formació i un d'investigació. El període de formació constarà de 60 crèdits ECTS, que podran ser d'estudis de màster (d'un o diversos màsters) o bé activitats formatives universitàries específicament dissenyades o seleccionades per al programa de doctorat.
Els programes de doctorat inclouran un període de formació i un d'investigació. El període de formació constarà de 60 crèdits ECTS, que podran ser d'estudis de màster (d'un o diversos màsters) o bé activitats formatives universitàries específicament dissenyades o seleccionades per al programa de doctorat.
Quina serà l'extensió dels estudis de doctorat?
L'extensió dels estudis de doctorat no està estipulada. Segons els criteris generalment acceptats a Europa, es considera raonable una durada mitjana de tres anys a temps complet.
L'extensió dels estudis de doctorat no està estipulada. Segons els criteris generalment acceptats a Europa, es considera raonable una durada mitjana de tres anys a temps complet.
Què és la menció doctor europeus?
La menció doctor europeus es podrà incloure en l'anvers del títol de doctor o doctora sempre que es presentin les circumstàncies següents:
La menció doctor europeus es podrà incloure en l'anvers del títol de doctor o doctora sempre que es presentin les circumstàncies següents:
- El doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada (d'un mínim de 3 mesos) en una institució d'ensenyament superior d'un altre estat europeu durant la seva etapa de formació en el postgrau.
- Una part de la tesi (almenys el resum i les conclusions) ha d'haver estat presentada en alguna de les llengües oficials de la Unió Europea, diferent de les llengües oficials a Espanya.
- La tesi haurà d'haver tingut informes d'un mínim de dos experts d'institucions d'ensenyament superior o d'investigació d'estats membres de la Unió Europea diferents d'Espanya.
- Almenys un doctor o doctora d'una institució d'educació superior o d'investigació d'un estat membre de la Unió Europea que no sigui Espanya ni cap dels esmentats en l'apartat anterior ha d'haver format part del tribunal avaluador de la tesi.
- La defensa de la tesi haurà de ser efectuada a la pròpia universitat espanyola on el doctorand o doctoranda estigui inscrit o inscrita.
Quan dissenyo una assignatura, en quin moment he de tenir en compte els crèdits ECTS?
Des del primer moment en què es comença a plantejar el disseny de l'assignatura. El pla d'estudis al qual pertany ja estableix el nombre de crèdits que té i, en conseqüència, el nombre d'hores que hem d'assignar al conjunt de tasques i accions que configuren l'activitat que l'estudiant haurà de fer per a superar l'assignatura. En aquest conjunt haurem d'incloure tant les activitats d'aprenentatge com les d'avaluació que haurà de fer, i també els continguts i recursos que haurà de consultar i utilitzar per a fer-les.
Des del primer moment en què es comença a plantejar el disseny de l'assignatura. El pla d'estudis al qual pertany ja estableix el nombre de crèdits que té i, en conseqüència, el nombre d'hores que hem d'assignar al conjunt de tasques i accions que configuren l'activitat que l'estudiant haurà de fer per a superar l'assignatura. En aquest conjunt haurem d'incloure tant les activitats d'aprenentatge com les d'avaluació que haurà de fer, i també els continguts i recursos que haurà de consultar i utilitzar per a fer-les.
Com he de calcular el temps de treball de l'estudiant en una assignatura?
A cadascuna de les activitats i tasques que esperem que faci l'estudiant, segons la planificació que hem fet de l'assignatura, li hem d'assignar un temps que considerem raonable per a fer-la satisfactòriament. Caldrà prendre en consideració el màxim nombre de condicions en què l'estudiant les duu a terme (quantitat de continguts que haurà de consultar i cercar, mitjans de què disposa, quantitat de proves que haurà de fer, etc.).
Aquesta assignació de temps la farem segons la nostra experiència docent i pensant en un estudiant tipus de capacitat d'aprenentatge mitjana. El total d'hores necessàries per a acomplir satisfactòriament les activitats i tasques planificades haurà d'ajustar-se al còmput de 25-30 hores per cada crèdit de l'assignatura.
A cadascuna de les activitats i tasques que esperem que faci l'estudiant, segons la planificació que hem fet de l'assignatura, li hem d'assignar un temps que considerem raonable per a fer-la satisfactòriament. Caldrà prendre en consideració el màxim nombre de condicions en què l'estudiant les duu a terme (quantitat de continguts que haurà de consultar i cercar, mitjans de què disposa, quantitat de proves que haurà de fer, etc.).
Aquesta assignació de temps la farem segons la nostra experiència docent i pensant en un estudiant tipus de capacitat d'aprenentatge mitjana. El total d'hores necessàries per a acomplir satisfactòriament les activitats i tasques planificades haurà d'ajustar-se al còmput de 25-30 hores per cada crèdit de l'assignatura.
Què entenem per perfil professional?
És el conjunt de característiques definitòries d'una funció professional determinada que poden correspondre a diferents nivells de qualificació. En el perfil professional es recull el conjunt de competències d'una titulació.
Una titulació dissenyada per competències ha de permetre l'adquisició del conjunt de competències d'un o diversos perfils professionals concrets, com per exemple: psicòleg clínic, gestor de xarxes de computadors, gestor d'entitats culturals, auditor laboral.
És el conjunt de característiques definitòries d'una funció professional determinada que poden correspondre a diferents nivells de qualificació. En el perfil professional es recull el conjunt de competències d'una titulació.
Una titulació dissenyada per competències ha de permetre l'adquisició del conjunt de competències d'un o diversos perfils professionals concrets, com per exemple: psicòleg clínic, gestor de xarxes de computadors, gestor d'entitats culturals, auditor laboral.
Què és una competència?
És un conjunt de capacitats que una persona posa en pràctica en contextos d'aplicació diferenciats (acadèmics o professionals) de manera eficient, autònoma i flexible amb l'objectiu d'obtenir un resultat concret satisfactori.
En el marc de l'EEES, les titulacions estan orientades a l'adquisició de les competències corresponents als perfils professionals i acadèmics en què s'inspiren.
Segons un document de treball del Ministeri d'Educació i Ciència on s'estableixen les directrius per a l'elaboració de títols universitaris de grau i màsters, "des del punt de vista acadèmic, una competència és una combinació de coneixements, habilitats (intel•lectuals, manuals, socials, etc.), actituds i valors que capaciten un titulat per a afrontar amb garanties la resolució de problemes o la intervenció en un assumpte en un context acadèmic, professional o social determinat".
És un conjunt de capacitats que una persona posa en pràctica en contextos d'aplicació diferenciats (acadèmics o professionals) de manera eficient, autònoma i flexible amb l'objectiu d'obtenir un resultat concret satisfactori.
En el marc de l'EEES, les titulacions estan orientades a l'adquisició de les competències corresponents als perfils professionals i acadèmics en què s'inspiren.
Segons un document de treball del Ministeri d'Educació i Ciència on s'estableixen les directrius per a l'elaboració de títols universitaris de grau i màsters, "des del punt de vista acadèmic, una competència és una combinació de coneixements, habilitats (intel•lectuals, manuals, socials, etc.), actituds i valors que capaciten un titulat per a afrontar amb garanties la resolució de problemes o la intervenció en un assumpte en un context acadèmic, professional o social determinat".
¿Cómo se formula una competencia?
Una competencia indica el dominio real de una tarea o conocimiento alcanzado por medio de un proceso. El resultado de este proceso lo expresaremos como capacidad adquirida para hacer una actividad concreta o bien mediante un verbo sustantivado. A continuación presentamos algunos ejemplos.
a) "Capacidad para" + sustantivo que exprese la actividad esperada al final del proceso. Por ejemplo:
Una competencia indica el dominio real de una tarea o conocimiento alcanzado por medio de un proceso. El resultado de este proceso lo expresaremos como capacidad adquirida para hacer una actividad concreta o bien mediante un verbo sustantivado. A continuación presentamos algunos ejemplos.
a) "Capacidad para" + sustantivo que exprese la actividad esperada al final del proceso. Por ejemplo:
- Capacidad para la redacción de un recurso de apelación.
- Capacidad para el análisis e interpretación de datos.
- Mantenimiento de servicios o equipos electrónicos de telecomunicaciones.
- Diseño de un plan de prevención de riesgos laborales para la empresa.
- Resolución de conflictos en el ámbito familiar.
¿Cómo se organizan las competencias en la UOC?
Las organizamos según tres grupos: específicas de la titulación, transversales y generales de la UOC.
Las organizamos según tres grupos: específicas de la titulación, transversales y generales de la UOC.
¿Qué es una competencia específica?
Es una competencia relacionada con los conocimientos (saber) y las habilidades (saber hacer) propios de cada titulación. No es transferible fuera del ámbito profesional vinculado al área de conocimiento.
Es una competencia relacionada con los conocimientos (saber) y las habilidades (saber hacer) propios de cada titulación. No es transferible fuera del ámbito profesional vinculado al área de conocimiento.
¿Qué es una competencia transversal?
Se relaciona tanto con las actitudes y los valores (saber ser y saber estar) como con los procedimientos (saber hacer). Es transferible fuera del ámbito profesional concreto. Por ejemplo, pueden ser competencias transversales en diferentes titulaciones y áreas de conocimiento:
Se relaciona tanto con las actitudes y los valores (saber ser y saber estar) como con los procedimientos (saber hacer). Es transferible fuera del ámbito profesional concreto. Por ejemplo, pueden ser competencias transversales en diferentes titulaciones y áreas de conocimiento:
- Capacidad de estructurar información.
- Trabajo en equipo.
- Toma de decisiones.
- Capacidad de análisis y de síntesis.
- Dominio de una lengua extranjera.
¿Qué es una competencia general de la UOC?
Es una competencia presente en todas las titulaciones de la UOC y que se convierte en un rasgo diferencial con respecto a las titulaciones de otras universidades. Puede referirse tanto a conocimientos, como a procedimientos y actitud.
Es una competencia presente en todas las titulaciones de la UOC y que se convierte en un rasgo diferencial con respecto a las titulaciones de otras universidades. Puede referirse tanto a conocimientos, como a procedimientos y actitud.
¿Qué son los objetivos de aprendizaje?
Son el conjunto de conocimientos, habilidades y actitudes, expresados en términos de aprendizaje, que el estudiante tiene que alcanzar en el transcurso de la asignatura. La consecución de los objetivos de aprendizaje de cada una de las asignaturas contribuye a la adquisición de las competencias del programa.
Son el conjunto de conocimientos, habilidades y actitudes, expresados en términos de aprendizaje, que el estudiante tiene que alcanzar en el transcurso de la asignatura. La consecución de los objetivos de aprendizaje de cada una de las asignaturas contribuye a la adquisición de las competencias del programa.
¿Cómo se formulan los objetivos de aprendizaje?
Los objetivos son la expresión de los resultados esperados de un aprendizaje a partir del cual empieza un proceso que acabará con la evaluación. Estos resultados se definen con la forma verbal de infinitivo.
Puesto que un objetivo de aprendizaje expresa una acción que se tiene que llevar a término por parte de quien aprende, el tipo de verbo que utilizaremos siempre hará referencia al estudiante, no a quién enseña, dirige o motiva su aprendizaje. Por ejemplo, son objetivos de aprendizaje de diferentes asignaturas de la UOC:
Los objetivos son la expresión de los resultados esperados de un aprendizaje a partir del cual empieza un proceso que acabará con la evaluación. Estos resultados se definen con la forma verbal de infinitivo.
Puesto que un objetivo de aprendizaje expresa una acción que se tiene que llevar a término por parte de quien aprende, el tipo de verbo que utilizaremos siempre hará referencia al estudiante, no a quién enseña, dirige o motiva su aprendizaje. Por ejemplo, son objetivos de aprendizaje de diferentes asignaturas de la UOC:
- Comprender las posibles causas de los movimientos sísmicos de América central.
- Describir las características básicas del románico en Cataluña.
- Definir el concepto de plan general contable.
¿El hecho de que se diseñe por competencias quiere decir que las asignaturas dejarán de tener objetivos?
No necesariamente. Las competencias corresponden a las capacidades que un estudiante habrá alcanzado y demostrado en superar todo un programa de estudios y obtener una titulación. Las competencias son constructos complejos y para adquirirlas es necesario alcanzar un conjunto de objetivos de aprendizaje que pueden estar asociados a una o más asignaturas de una titulación. Por ejemplo:
No necesariamente. Las competencias corresponden a las capacidades que un estudiante habrá alcanzado y demostrado en superar todo un programa de estudios y obtener una titulación. Las competencias son constructos complejos y para adquirirlas es necesario alcanzar un conjunto de objetivos de aprendizaje que pueden estar asociados a una o más asignaturas de una titulación. Por ejemplo:
| Competencia | Objetivos de aprendizaje |
| Capacidad para diagnosticar trastornos de ansiedad | Conocer los diferentes trastornos de ansiedad |
| Saber utilizar los diferentes instrumentos y herramientas para diagnosticar trastornos de ansiedad | |
| Comunicarse adecuadamente con los pacientes con posibles trastornos de ansiedad | |
| Etc. |
¿Cómo afectarán las competencias a la evaluación de la asignatura?
Si la asignatura está diseñada de manera coherente y completa, las competencias no tendrían que comportar muchos cambios en la evaluación. La evaluación de los aprendizajes en cada asignatura tendrá que responder al grado de consecución de los objetivos por parte del estudiante. Como éstos se habrán definido teniendo en cuenta las competencias del programa, la consecución de los objetivos ya incluye su adquisición o puesta en práctica.
Por otra parte, para evaluar competencias es recomendable utilizar un tipo de actividades que integren el ejercicio interrelacionado de las diversas acciones y capacidades implicadas en estas competencias.
Ej.: Actividades complejas como resolución de casos, webquest o desarrollo de proyectos.
Además, en el marco de una titulación europea una competencia no se evalúa íntegramente en una sola asignatura, sino que se va evaluando en diversas asignaturas a lo largo de la titulación.
Si la asignatura está diseñada de manera coherente y completa, las competencias no tendrían que comportar muchos cambios en la evaluación. La evaluación de los aprendizajes en cada asignatura tendrá que responder al grado de consecución de los objetivos por parte del estudiante. Como éstos se habrán definido teniendo en cuenta las competencias del programa, la consecución de los objetivos ya incluye su adquisición o puesta en práctica.
Por otra parte, para evaluar competencias es recomendable utilizar un tipo de actividades que integren el ejercicio interrelacionado de las diversas acciones y capacidades implicadas en estas competencias.
Ej.: Actividades complejas como resolución de casos, webquest o desarrollo de proyectos.
Además, en el marco de una titulación europea una competencia no se evalúa íntegramente en una sola asignatura, sino que se va evaluando en diversas asignaturas a lo largo de la titulación.
MÉS INFORMACIÓ A BOLONYA@UOC.EDU
Els textos publicats en aquest espai web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada 2.5 de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i comunicar-los públicament sempre que citeu l'autor i la FUOC, no en feu un ús comercial i no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/ licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca.